LA VIDA ALS MASOS DEL DELTA

El riu Llobregat, amb les seves riuades, desbordaments i inundacions és qui ha format el Delta del Llobregat.

Es tracta d’una plana on hi ha les poblacions de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi. Aquest municipis estan sobre el Delta parcialment ja que també s’han desenvolupat cap a les muntanyes. El Prat del Llobregat és l’únic municipi que es troba totalment a sobre del Delta.

També es troben sobre la plana algunes zones de Cornellà del Llobregat,  l’Hospitalet, i Barcelona.

El delta del Llobregat s’estén des de la muntanya de Montjuïc fins a les muntanyes del Garraf. El riu ha anat variant la seva desembocadura per tot aquest espai al llarg dels darrers dos mil anys.

D’aquesta manera han arribat fins els nostres dies les llacunes litorals que són fruit d’antigues desembocadures abandonades pel riu i que avui són ecosistemes protegits.

Actualment hi ha una mica més de 90 Km2 de Delta que es troba en regressió per la disminució de sediments que aporta el riu i les corrents marines que s’enduen les platges quan hi ha llevantades.

La colonització del Delta es remunta a l’època medieval. Encara avui dia és dreta la masia de Cal Monjo, al Prat, documentada ja al segle XV.

Les terres del delta són terres d’aiguamolls. L’abundància de l’aigua és la protagonista. D’aquí que molts masos del segle XVlll i XlX conservin un mur perimetral que envolta la casa. La presència del riu i l’aqüífer que ocupa tot el delta és la trava més complexa a la qual s’han adaptat els pagesos des de que van iniciar la seva vida al delta.

Als terrenys deltaics del marge esquerra del Llobregat es cultiven gran varietat de fruiters.

A partir del segle XVl, XVll i XVlll les “rompudes” a marina continuen i així es comencen a conrear la majoria de territoris deltaics del Delta sud.

Primer, conreus de secà que sovint s’inundaven degut a que el Llobregat sovint se sortia de “mare”. Els pagesos per minimitzar les conseqüències de les inundacions comencen a construir ja al s.XVll alguns murs per contenir les aigües.

Al segle XlX s’iniciarà el regadiu gràcies , a la construcció del Canal de la Infanta Carlota ( 1819) que circula pel marge esquerra del riu i posteriorment al canal de la dreta que rega els conreus del Sud del de l'any 1858 i  al descobriment de les aigües artesianes al1893.

Viure al delta, devia ser tota una proesa. La mitjana d’edat del s.XV al XVlll no passava dels 25 anys. Condicions de vida miserables, malalties a dojo que es contagiaven no tant sols pel les condicions del medi sinó que també era molt freqüent que la gent adquirís, als encants,  roba i estris de difunts infectats amb malalties incurables, la falta d’higiene, sense medicina, etc...

Era el temps “quan els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com animals”. La vida als masos eren els conreus, els animals, i tota aquells oficis artesans que els permetien autoabastir-se.  Era una economia d’autosuficiència. La vida pagesa sovint estava regulada pels horaris de menjar del animals.

Les cases pertanyien a senyors i  els masovers en tenien cura. Al voltant de la casa l’hort, l’era, els corrals i el pou. Les quadres amb el bestiar dins la primera planta. Ben a prop, la cuina, lloc de treball i estança principal on els masovers feien la vida familiar, amb el foc a terra i una taula gran.

A les golfes de la casa, a la planta superior, s’emmagatzemaven eines pels treballs de temporada També es feia servir com a graner, es penjaven els tomàquets, cebes, raïm, figues, i alls entre altres aliments  per assecar-los.

Al mercat  no s’hi podia anar massa sovint. Els diners eren escassos i circulaven poc. Gairebé mai els pagesos viatjaven i les relacions socials eren minses. De tant en tant els masos rebien alguna visita.

Al segle XX les poblacions del delta creixen amb l’arribada d’immigrants atrets pel creixement de la ciutat de Barcelona i a la instal·lació de les indústries.

Població	1900	1910	1920	1930
Castelldefels	289	340	365	601
El Prat del Llobregat	1.825	1.982	2.386	5.145
Sant Boi de Llobregat	5.311	5.301	6.556	8.867
Sant Climent de Llobregat	984	1.018	1.052	1.125
Viladecans	1.190	1.254	1.576	3.004

* Gràfica de la població als municipis del Delta de Llobregat, extreta del llibre compilat per X. Bel Calderé,  Vint Històries de vida. Editat el 2007 per l’ajuntament de Viladecans.

Les masies del delta del Llobregat al segle XX continuen essent explotacions agràries. Durant anys es practica l’agricultura intensiva per abastir el mercat del Born de Barcelona i posteriorment Mercabarna.

A l’actualitat encara en queden d’habitades però la vida en elles ha canviat. La majoria de feines antigues ja no les fa ningú i els pagesos escullen quina mena de producció practiquen. En la majoria de cassos realitzen producció integrada combinant tècniques d’agricultura convencional i tractaments ecològics, assessorats per tècnics del Consorci del Parc Agrari.

En el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat s'anomena un llistat d'edificacions tradicionals.

El llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix la Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu article 50.2.

En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en termes de patrimoni, si  a nivell municipal (catàlegs i/o pla especial), a nivell provincial (inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural) s’indiquen en el llistat afegint la clau p.

En conseqüència, la inclusió d’una edificació dins el present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa edificació pugui tenir segons el Catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi, considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Gavàt. 1 Can Rovira



El Prat de Llobregatt. 4 Ca l’Enric del Costelleta
t. 5-p Cal Felip del Coracero
t. 6-p Cal Jaume del Bitxot
t. 7-p Cal Joanet del Tivis
t. 8 Cal Miquel de l’Àgata
t. 9-p Cal Monjo
t. 10-p Cal Nani
t. 11 Cal Senyoret
t. 12 Cal Tudela
t. 13 Can Bieló
t. 14 Can Bonic
t. 15-p Can Comes
t. 16-p Can Ferrers
t. 17-p Can Met Natrus
t. 18-p Can Misses
t. 19-p Can Negre
t. 20-p Can Parellada
t. 21-p Can Ribes
t. 22-p Can Rovira
t. 23 Can Salom
t. 24-p Ricarda, La


Sant Boi de Llobregatt. 25-p Ca l’Hortènsia
t. 26 Ca l’Inglada
t. 27 Ca la Rosa
t. 28 Cal Florenci
t. 29-p Cal Font
t. 30 Cal Francès
t. 31 Cal Gaietano
t. 32 Cal Jaume del Sebastià
t. 33-p Cal Maurici
t. 34 Cal Missaire
t. 35 Cal Nani
t. 36 Cal Notari
t. 37 Cal Pastera
t. 38 Cal Pelut
t. 39 Cal Pinques
t. 40 Cal Pollo
t. 41 Cal Sanz
t. 42 Cal Xagó
t. 43 Cal Xic Parellada
t. 44-p Can Balenyà
t. 45 Can Bonic
t. 46 Can Cerdà
t. 47 Can Codina
t. 48 Can Mataberres
t. 49 Can Parès
t. 50 Can Pau Gros
t. 51-p Can Penyasco
t. 52 Can Pica Sal
t. 54 Can Treginer
t. 55 Casa Blanca, La
t. 56 Casa Groga, La
t. 57 Caseta del Mercior, La
t. 58 Mas Andreu
t. 59 Mas Carbonell
t. 60 Mas Llopis
t. 61-p Mas Pineda



Viladecanst. 62 Cal Dimoni
t. 63 Can Feliu
t. 64 Can Roc de la Marina
t. 65 Can Sabadell
t. 66 Can Seguí
t. 67 Can Simó de la Marina
t. 68 Can Zorrilla
t. 69 Colònia Montserrat
t. 70 Emissora, L’
t. 71 Marines, Les
t. 72 Mas Novell
t. 73 Masia Oliver