3 de des. 2012

FIRA MEDIEVAL A VILADECANS













Durant aquest cap de setmana la Xarxa Comercial de Viladecans ha organizat la setena fira Medieval de Viladecans.


















Fundació Sigea ha estat present aquests tres dies amb la carpa informativa VILADECANS OCI I TURISME.

Durant aquest període, hem pogut informar a tothom que s'hi apropava per la carpa de totes les activitats que hem preparat per a aquest hivern.






15 de nov. 2012

CANTATA GASTRONÒMICA


Tornem a estar en moviment amb la Carpa informativa VILADECANS OCI I TURISME

Ara serà el proper dissabte dia 17 de novembre a la Cantata Gastronòmica al Mercat que permetrà als visitants i clients viure una experiència única, en què gaudiran de demostració de cuina i degustació dels productes de temporada, que els i les paradistes del mercat oferiran en promoció especial tot el cap de setmana. Receptes senzilles, lliçó magistral de cuina en directe, ofertes especi
als, tapes, bon ambient i moltes ganes de gaudir de la tardor. 






Dons ja ho sabeu, no us oblideu de passar aquest dissabte pel mercat i de passada venir a visitar la carpa VILADECANS OCI I TURISME!.

8 de nov. 2012

ADOPTEM LA TEVA BICI





La bicicleta és un mitjà de transport eficient, ecòlogic i saludable i a més per molts nens és un dels seus primers mitjans de transport.

De muntanya , de passeig, de carretera.... La bici et permet fer esport a l'aire lliure i gaudir de la natura que ens envolta.




Des de Fundació Sigea fomentem la pràctica de la bicicleta sense ànim de competició com a mitjà de transport ecològic i divertit per moure'ns pels difents ambients naturals que podem trobar al Delta del Llobregat.

Adoptem la teva bici és el nom de la campanya de recollida de bicicletes  amb l'objectiu de promoure l'ús de la bicicleta i promoure actituds de compartir entre els nens i les nenes.






Si voleu col·laborar en aquesta campanya només cal que us adreçeu al  nostre blog, o al nostre facebook o ens feu un truc (936472121) i nosaltres estarem encantats d'adoptar aquelles bicis que ja no feu servir.

Moltes gràcies!.

24 d’oct. 2012

El Curs “Emprenent en Femení” d’aquest octubre a Can Calderon de Viladecans


“Dones en Xarxa” vol promoure la participació de les dones a internet i un millor aprofitament de les TIC i de les eines de la web 2.0 perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes en la inserció al mercat de treball o en la competitivitat professional i empresarial. Amb la finalitat d’incrementar la presència de més dones a internet amb espais propis (web, bloc, perfils en xarxes socials i professionals) aquest curs pretén enfortir la competitivitat dels projectes d’emprenedoria femenina i incrementar el seu èxit professional millorant les habilitats tècniques i l’estratègia de les dones en la utilització dels recursos que ofereix internet i les xarxes socials.



Aquestes han estat totes les participants del Curs amb la frase que les defineix a cadascuna, els seus blocs, perfils de twitter i pàgines de Facebook dels seus negocis o propostes professionals:


















(Foto de totes) 


ALUMNES:


FORMADORES:


18 d’oct. 2012

Descobrim en bici el Delta del Llobregat!



El passat diumenge dia 7 de novembre vam inaugurar les DESCOBERTES EN BICI DEL DELTA DEL LLOBREGAT, i vam anar a la Reserva Natural del Remolar-Filipines que a més a més vam coincidir amb el Dia Mundial de les Aus. Aquesta sortida també estava dintre de les activitats programades a la Setmana Europea de la Custòdia del Territori. 

Vam fer un recorregut pel carril bici de Viladecans fins arribar a l'espai natural del Remolar on vam poder gaudir de les activitats que es van programar, fins i tot vam poder veure com alliberaven 3 ànecs, una gavina i un parell de tortugues! 

A l'hora de dinar vam anar fins a l'Espai Agroambiental Delta del Llobregat per agafar forces i després de tornada cap a casa. 

Si teniu ganes de gaudir d'un diumenge diferent, només cal que us apunteu! 

Podeu gaudir de la galeria fotogràfica fent clic a la foto següent.






15 d’oct. 2012

Alumnes del Pau Casals de Viladecans visiten l'Espai Agroambiental

L'AGRICULTURA ECOLÒGICA


Els alumnes de 6è de l'escola Pau Casals de Viladecans han vingut a participar en la nostra activitat L'AGRICULTURA ECOLÒGICA aquest passat dimarts dia 2 d'octubre.
 
 





3 d’oct. 2012

Setmana Europea de la Custòdia del Territori





Des d'avui i fins al 7 d'octubre se celebra la Setmana Europea de la Custòdia del Territori, una campanya ciutadana que promou activitats arreu del territori per donar a conèixer la importància de tenir cura de la terra i els seus valors naturals, culturals i paisatgístics.

















A tot Europa s'han organitzat al voltant de 300 activitats, més de la meitat de les quals es desenvoluparan a Catalunya, organitzades per més de 60 entitats: Des d'un curs d'iniciació a la fotografia de natura, sortides d'observació d'ocells, jornades de voluntariat per recuperar hàbitats del litoral català o un taller dels secrets de les herbes remeieres. 

Des de Fundació privada Sigea us volem convidar a conèixer en bicicleta els Espais Naturals del Delta del Llobregat aquest proper diumenge 7 d'ocutbre on a més  anirem a dinar a l'Espai Agroambiental del Delta del Llobregat, finca en custòdia del territori de Viladecans ubicada al corredor biològic Reguerons-Remolar.



9 de març 2012

CASAL DE SETMANA SANTA 2012

Ja tenim obertes les places pel casal de setmana santa que es realitzarà a Viladecans en les dates del 2 al 5 d'abril de 2012.
Setmana santa2012 al delta


6 de febr. 2012

LES PLATGES DEL DELTA DEL LLOBREGAT







Les platges del delta del Llobregat actualment són extensions més o menys uniformes de sorra molt modificades per l’acció antròpica ens les darreres dècades. 


Des de fa uns anys, també presenten certa regressió degut a que no arriben tants materials sedimentaris continentals, també a la proximitat i proliferació d’instal·lacions portuàries i a la construcció massiva de tot el front litoral, entre d’altres. 





El Prat del Llobregat compta amb una longitud de platja de 7.985 metres, Viladecans 2.480 metres, Gavà amb 3.730 metres i Castelldefels amb 5.000 metres. (Guia de les platges espanyoles, Ministeri de Medi Ambient) Sumen un total de 19.195 metres de llargada de platja de sorra de mida mitjana, amb amplades que van des dels 40 metres fins els 100 metres. 


Les platges del delta no són homogènies. Algunes presenten un petit sistema dunar en recuperació, maresmes i llacunes litorals, una pineda discontínua. 


Les marees ocasionades per l’acció gravitatòria ocasionen pocs moviments en el nivell de la mar. En canvi, les marees que s’anomenen meteorològiques, que s’originen amb l’acció del vent i amb les variacions de la pressió atmosfèrica, poden provocar oscil·lacions de fons a 50 cm. Els vents de Mestral (NW) i Ponent (W) acostumen a ser els de més freqüència. 





Els corrents marins N-S s’enduen les sorres. A la zona Nord és on més es veu l’acció erosiva, a la zona central fluctuen, mentre que al sud les platges comencen a fer-se més estretes. Sorra que ve i va. De vegades, les sorres que transporta el vent, es dipositen en algun lloc, i formen un turó petit per acumulació. En una duna la sorra s’acumula per on bufa el vent i a l’altra banda el pendís cau de sobte. A les platges del delta del Llobregat hi havia dunes naturals. La duna, un substrat mòbil, que pot variar segons les condicions dinàmiques. 


La proximitat a la mar implica una salinitat molt alta arrossegada pel vent en cada gota d’aigua. Els darrers anys, en alguns municipis aquestes dunes s’han creat novament de forma artificial. 


A la Reserva Nartural del Remolar i les Filipines, a Viladecans encara s’observen les dunes seques de sorra, a primera línia de mar que infiltren l’aigua de pluja amb molta facilitat i dunes argilo-sorrenques poblades de vegetació en una segona línia de mar, visible en alguns espais naturals del Delta del Llobregat. Al molts dels municipis del Delta del Llobregat la majoria han quedat immerses en finques particulars. Moltes han desaparegut. Sorres que permeten la fàcil infiltració de l’aigua de pluja que reomple l’aqüífer del Llobregat. 





Els espais buits entre cada gra de sorra permeten la condensació de la humitat i aporta aigua a la varietat de plantes de platja. A la riba de la platja els espais entre cada gra de sorra estan inundats per aigua. Hi ha organismes que hi desenvolupen tot el seu cicle vital. A prop de la primera línia de dunes es troba vegetació discontínua constituïda per la comunitat del jull de platja Agropyrom junceum, més endins la comunitat del borró Ammophila arenaria i encara més endins la comunitat de la crucianel·la Crucianella maritima que creix a les zones on han començat els processos de formació del sòl.


 



Les platges de la costa sud de Barcelona han estat un tradicional atractiu turístic. En els darrers anys, un atractiu urbanístic. Al voltant de 1916 es va instal·lar l’Aero Club de Catalunya en una zona d’aguamolls que posteriorment passarà a ser l’aeroport de Barcelona al Prat del Llobregat. 






Des dels anys 60 l’oferta turística estava concentrada en els càmpings ubicats a primera línia de mar des del Prat fins Gavà. Noms com Cala-Gogo al Prat, El toro Bravo i la Ballena Alegre a Viladecans, el Tres Estrellas i l’Albatros a Gavà, etc. Autèntiques poblacions de bungalows, caravanes, autocaravanes i tendes que reunien a moltes famílies locals a l’hora de passar l’estiu i nombrosos turistes francesos, anglesos, alemanys, italians... 





A Castelldefels l’oferta era hotelera i es consolidava de manera diferent. Molts visitants de Barcelona s’allotjaven al delta del Llobregat. Es tractava d’un turisme bàsicament familiar. 


El turisme ha massificat de forma estacional tota la zona. Preservar els valors naturals de la costa del delta del Llobregat és un objectiu que s’està assolint a fragments, en petites porcions del territori.

25 de gen. 2012

LA VIDA ALS MASOS DEL DELTA




El riu Llobregat, amb les seves riuades, desbordaments i inundacions és qui ha format el Delta del Llobregat.

Es tracta d’una plana on hi ha les poblacions de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi. Aquest municipis estan sobre el Delta parcialment ja que també s’han desenvolupat cap a les muntanyes. El Prat del Llobregat és l’únic municipi que es troba totalment a sobre del Delta.

També es troben sobre la plana algunes zones de Cornellà del Llobregat,  l’Hospitalet, i Barcelona.

El delta del Llobregat s’estén des de la muntanya de Montjuïc fins a les muntanyes del Garraf. El riu ha anat variant la seva desembocadura per tot aquest espai al llarg dels darrers dos mil anys.

D’aquesta manera han arribat fins els nostres dies les llacunes litorals que són fruit d’antigues desembocadures abandonades pel riu i que avui són ecosistemes protegits.

Actualment hi ha una mica més de 90 Km2 de Delta que es troba en regressió per la disminució de sediments que aporta el riu i les corrents marines que s’enduen les platges quan hi ha llevantades.



La colonització del Delta es remunta a l’època medieval. Encara avui dia és dreta la masia de Cal Monjo, al Prat, documentada ja al segle XV.

Les terres del delta són terres d’aiguamolls. L’abundància de l’aigua és la protagonista. D’aquí que molts masos del segle XVlll i XlX conservin un mur perimetral que envolta la casa. La presència del riu i l’aqüífer que ocupa tot el delta és la trava més complexa a la qual s’han adaptat els pagesos des de que van iniciar la seva vida al delta.

Als terrenys deltaics del marge esquerra del Llobregat es cultiven gran varietat de fruiters.

A partir del segle XVl, XVll i XVlll les “rompudes” a marina continuen i així es comencen a conrear la majoria de territoris deltaics del Delta sud.

Primer, conreus de secà que sovint s’inundaven degut a que el Llobregat sovint se sortia de “mare”. Els pagesos per minimitzar les conseqüències de les inundacions comencen a construir ja al s.XVll alguns murs per contenir les aigües.

Al segle XlX s’iniciarà el regadiu gràcies , a la construcció del Canal de la Infanta Carlota ( 1819) que circula pel marge esquerra del riu i posteriorment al canal de la dreta que rega els conreus del Sud del de l'any 1858 i  al descobriment de les aigües artesianes al1893.

Viure al delta, devia ser tota una proesa. La mitjana d’edat del s.XV al XVlll no passava dels 25 anys. Condicions de vida miserables, malalties a dojo que es contagiaven no tant sols pel les condicions del medi sinó que també era molt freqüent que la gent adquirís, als encants,  roba i estris de difunts infectats amb malalties incurables, la falta d’higiene, sense medicina, etc...

Era el temps “quan els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com animals”. La vida als masos eren els conreus, els animals, i tota aquells oficis artesans que els permetien autoabastir-se.  Era una economia d’autosuficiència. La vida pagesa sovint estava regulada pels horaris de menjar del animals.

Les cases pertanyien a senyors i  els masovers en tenien cura. Al voltant de la casa l’hort, l’era, els corrals i el pou. Les quadres amb el bestiar dins la primera planta. Ben a prop, la cuina, lloc de treball i estança principal on els masovers feien la vida familiar, amb el foc a terra i una taula gran.

A les golfes de la casa, a la planta superior, s’emmagatzemaven eines pels treballs de temporada També es feia servir com a graner, es penjaven els tomàquets, cebes, raïm, figues, i alls entre altres aliments  per assecar-los.

Al mercat  no s’hi podia anar massa sovint. Els diners eren escassos i circulaven poc. Gairebé mai els pagesos viatjaven i les relacions socials eren minses. De tant en tant els masos rebien alguna visita.

Al segle XX les poblacions del delta creixen amb l’arribada d’immigrants atrets pel creixement de la ciutat de Barcelona i a la instal·lació de les indústries.

Població1900191019201930
Castelldefels289340365601
El Prat del Llobregat1.8251.9822.3865.145
Sant Boi de Llobregat5.3115.3016.5568.867
Sant Climent de Llobregat9841.0181.0521.125
Viladecans1.1901.2541.5763.004

Gràfica de la població als municipis del Delta de Llobregat, extreta del llibre compilat per X. Bel Calderé,  Vint Històries de vida. Editat el 2007 per l’ajuntament de Viladecans.

Les masies del delta del Llobregat al segle XX continuen essent explotacions agràries. Durant anys es practica l’agricultura intensiva per abastir el mercat del Born de Barcelona i posteriorment Mercabarna.


A l’actualitat encara en queden d’habitades però la vida en elles ha canviat. La majoria de feines antigues ja no les fa ningú i els pagesos escullen quina mena de producció practiquen. En la majoria de cassos realitzen producció integrada combinant tècniques d’agricultura convencional i tractaments ecològics, assessorats per tècnics del Consorci del Parc Agrari.
En el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat s'anomena un llistat d'edificacions tradicionals.
El llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix la Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu article 50.2.

En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en termes de patrimoni, si  a nivell municipal (catàlegs i/o pla especial), a nivell provincial (inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural) s’indiquen en el llistat afegint la clau p.

En conseqüència, la inclusió d’una edificació dins el present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa edificació pugui tenir segons el Catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi, considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.



Gavàt. 1 Can Rovira



El Prat de Llobregatt. 4 Ca l’Enric del Costelleta
t. 5-p Cal Felip del Coracero
t. 6-p Cal Jaume del Bitxot
t. 7-p Cal Joanet del Tivis
t. 8 Cal Miquel de l’Àgata
t. 9-p Cal Monjo
t. 10-p Cal Nani
t. 11 Cal Senyoret
t. 12 Cal Tudela
t. 13 Can Bieló
t. 14 Can Bonic
t. 15-p Can Comes
t. 16-p Can Ferrers
t. 17-p Can Met Natrus
t. 18-p Can Misses
t. 19-p Can Negre
t. 20-p Can Parellada
t. 21-p Can Ribes
t. 22-p Can Rovira
t. 23 Can Salom
t. 24-p Ricarda, La


Sant Boi de Llobregatt. 25-p Ca l’Hortènsia
t. 26 Ca l’Inglada
t. 27 Ca la Rosa
t. 28 Cal Florenci
t. 29-p Cal Font
t. 30 Cal Francès
t. 31 Cal Gaietano
t. 32 Cal Jaume del Sebastià
t. 33-p Cal Maurici
t. 34 Cal Missaire
t. 35 Cal Nani
t. 36 Cal Notari
t. 37 Cal Pastera
t. 38 Cal Pelut
t. 39 Cal Pinques
t. 40 Cal Pollo
t. 41 Cal Sanz
t. 42 Cal Xagó
t. 43 Cal Xic Parellada
t. 44-p Can Balenyà
t. 45 Can Bonic
t. 46 Can Cerdà
t. 47 Can Codina
t. 48 Can Mataberres
t. 49 Can Parès
t. 50 Can Pau Gros
t. 51-p Can Penyasco
t. 52 Can Pica Sal
t. 54 Can Treginer
t. 55 Casa Blanca, La
t. 56 Casa Groga, La
t. 57 Caseta del Mercior, La
t. 58 Mas Andreu
t. 59 Mas Carbonell
t. 60 Mas Llopis
t. 61-p Mas Pineda



Viladecanst. 62 Cal Dimoni
t. 63 Can Feliu
t. 64 Can Roc de la Marina
t. 65 Can Sabadell
t. 66 Can Seguí
t. 67 Can Simó de la Marina
t. 68 Can Zorrilla
t. 69 Colònia Montserrat
t. 70 Emissora, L’
t. 71 Marines, Les
t. 72 Mas Novell
t. 73 Masia Oliver

23 de gen. 2012

2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a tots


Durant aquest any 2012, es cel·lebra l'any internacional de l'Energia Sostenible per a tothom.

Reconeixent la importància de l'energia per al desenvolupament sostenible, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l'any 2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tots mitjançant resolució 65/151. (aquí teniu el link:  http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/65/151 )

L'Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tots ofereix una valuosa oportunitat per aprofundir la presa de consciència sobre la importància d'incrementar l'accés sostenible a l'energia, l'eficiència energètica i l'energia renovable en l'àmbit local, nacional, regional i internacional.

Els serveis energètics tenen un profund efecte en la productivitat, la salut, l'educació, el canvi climàtic, la seguretat alimentària i hídrica i els serveis de comunicació.

La falta d'accés a l'energia no contaminant, assequible i fiable obstaculitza el desenvolupament social i econòmic i constitueix un obstacle important per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

No obstant això, 1.400 milions de persones manquen d'accés a l'energia moderna, en tant 3.000 milions depenen de la «biomassa tradicional» i carbó com les principals fonts d'energia.

Els beneficis de l'accés a l'energia sostenible

Què és l'accés a l'energia?

La definició més simple del «accés a l'energia» és la disponibilitat física de serveis moderns d'energia per satisfer les necessitats humanes bàsiques, a costos assequibles i que inclouen l'electricitat i artefactes millorats com les estufes per cuinar. Aquests serveis energètics han de ser fiables, sostenibles i, de ser possible, producte de l'energia renovable o altres fonts energètiques amb baix nivell d'emissions de carboni.

En què consisteix l'energia sostenible?

La «energia sostenible» és aquella energia que es produeix i s'usa de manera que recolzin a llarg termini el desenvolupament humà en l'àmbit social, econòmic i ecològic.

Com contribueix l'energia sostenible al desenvolupament?

L'accés a l'energia, en particular a l'energia sostenible, està inseparable d'un futur sostenible per al món en desenvolupament. L'accés a l'energia no solament transforma la vida dels quals manquen de recursos energètics i millora el nivell de vida, sinó també:
  • Possibilita la generació d'ingressos, mitjançant l'ús de bombes solars per a la irrigació o electricitat per a un petit negoci.
  • Brinda energia a centres de salut comunitaris, frigorífics per emmagatzemar medicaments i telèfons mòbils.
  • Redueix el temps i el treball pesat de recol·lectar llenya, així com brinda alternatives menys contaminants i més eficients per cuinar i generar calor.
  • Proporciona il·luminació perquè els nens puguin estudiar de nit.
  • Permet el funcionament dels negocis i crea noves oportunitats empresarials.


Article extret de la pàgina web de les Nacions Unides.

20 de gen. 2012

18è aniversari de Fundació Sigea





Bon dia!!!! Avui és un dia molt especial per Fundació Sigea... Fem 18 anys!!!! Des que es va fundar l'any 1994 i fins a avui, hem fet un llarg camí i volem que en els propers anys compartiu amb nosaltres aquesta experiència de conèixer i difondre els valors naturals i culturals del nostre entorn.

17 de gen. 2012

La Batracofauna al Delta del Llobregat





Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva  han aconseguit colonitzar el medi terrestre. Tetràpodes, ectotèrmics, necessiten hivernar o estivar....

Cada grup d’amfibis presenta una morfologia bàsica diferent: urodels lacertiformes, els anurs raniformes i els àpodes.

A l’actualitat els amfibis són una minúscula representació del que van ser a les zones humides Delta del Llobregat.

Les zones humides tenen un gran valor mediambiental i sociològic ja que intervenen de manera activa en el manteniment de l'equilibri natural. També són una part molt important en el desenvolupament econòmic i cultural de les zones humanitzades.

No obstant això, un percentatge molt elevat d'elles ha patit una important degradació o simplement han desaparegut com a conseqüència de la pressió exercida pels canvis en els usos del sòl, l'alteració i la fragmentació dels hàbitats, la pèrdua, degradació i contaminació dels medis aquàtics reproductors i de les zones humides en general i la introducció d’espècies.

L’any 2001 es van començar les obres del Pla Delta del Llobregat amb dos grans projectes destinats a satisfer les necessitats infraestructurals de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

D’una banda l’ampliació de les zones portuàries i d'altra l’ampliació de l’aeroport  del Prat amb la construcció de la tercera pista i la nova terminal.

Tot això va comportar la pèrdua d'hàbitats naturals, el desviament del riu Llobregat i l’augment de la xarxa viària, els quals han comportat modificacions importants en la estructura del medi natural del delta del Llobregat.

Totes aquestes obres de gran envergadura han provocat una profunda alteració del medi natural del delta del Llobregat que ha modificat novament i d’una forma important la riquesa herpetològica y la distribució dels amfibis i rèptils de la zona.

El Delta del Llobregat, a principis del segle XX era una zona fonamentalment natural i agrícola.

Actualment aquestes àrees només representen el 21% del territori.

Amb la transformació i ús del territori es va provocar l’aïllament de les poblacions i una disminució dels seus efectius per sota del que consideraríem un mínim viable.

Amb la contaminació de les aigües i la salinització de les aigües del delta s’impedeix la reproducció dels amfibis i ha implicat la seva desaparició en molts espais. Les espècies d’altres animals exòtics introduïdes a la zona encara tindran més conseqüències. En diferents estudis s’ha constatat la desaparició en un 70% les espècies d’amfibis al Delta.

A l’actualitat la granota verda és abundant al Delta, la reineta és molt escassa igual que el tòtil.

A l’estiu de 2010 el Consorci per a la Protecció dels Espais Naturals del Delta del Llobregat realitza un projecte  de creació de basses d’aigua neta per fomentar on s’han alliberat individus per afavorir la dispersió de les espècies pel territori.

Des del mes de desembre de 2010 Fundació Sigea ha posat en marxa el projecte  de recuperació de hàbitats per amfibis a les valls de l’Espai Agroambiental. Aquest projecte forma part del projecte SARE(Seguimiento de los Anfibios y Reptiles Españoles)  que va néixer amb la necessitat  de comptar amb  sèries temporals que puguin detectar tendències de la població a llarg termini per l’herpetofauna i sota la mateixa filosofia d’altres projectes existents per altres grups de fauna com els programes per les aus SACRE o NOCTUA de la SEO o el programa de papallones diürnes BMS (Butterfly Monitoring scheme) a Catalunya. Actualment hi ha programes de seguiment a llarg termini d’amfibis i rèptils amb voluntariat a Holanda i al Regne Unit (NARRS).

La Asociación Herpetológica Española (AHE), ha preparat la metodologia per a la realització dels censos que de forma col·lectiva permetran, a llarg termini, avaluar les tendències poblacionals d’aquests animals.

La unitat de mostreig és duna quadrícula UTM 10x10 Km amb l’objecte d’unificar la informació existent i uniformar els programes de seguiment o amb d’altres grups taxonòmics. El total de les més de 5600 quadrícules que corresponen, en tot o en part a territori espanyol, són oferides pel seu mostreig.

El mostreig  requereix una gran fidelitat, compromís temporal i experiència de les persones que el realitzin.

Fundació Sigea ha realitzat la primera fase del projecte a l’Espai Agroambiental. Allà s’ha augmentat la profunditat de les valls que rodegen la finca i s’han netejat de canya. També s’han creat dues basses impermeabilitzades en mig de la finca que s’han omplert amb aigua de la pluja. S’ha tret herba mecànicament  en un dels marges de les valls i es manté amb canyís permanent l’altre.  Finalment s ‘han plantat bogues a l’entorn de les basses.

Prats humits, herbassars,  jonqueres al delta... L’aigua de la pluja deixava el paisatge anegat durant temps i amb aigua neta espais per a la reproducció dels amfibis.

Avui la natura al Delta del Llobregat està protegida en molts espais repartits pel territori. Els projectes que les entitats promocionem posen en pràctica la nostra intenció de conservació dels espais naturals i de la vida que contenen.

Passejada en bici i Calçotada a l'Espai Agroambiental Delta del Llobregat

Post Ads (Documentation Required)

Author Info (Documentation Required)