23 de set. 2015

Una reina de la tardor: la carbassa



Sembla mentida que d'una senzilla pipa en surti una planta tan extensa com la carbassera i que dóni una producció de fruits tan gran!

La carbassa és una planta anual, herbàcia, més o menys enfiladissa...botànicament parlant pertany la família de les curcubitàcees de les que se'n distingeixen tres espècies:

La Curcubita maxima la carbassa pròpiament coneguda, Curcubita moschata, la de cabell d'àngel (mmmmmm) i la Curcubita pepo o carbassó, famós a l'estiu i que sembla que creixi a moments! Entre les tres la forma dels seus fruit i les pepites en són molt diferents. Les  dues primeres tenen circells i de les tres en podem menjar les flors.

De la Curcubita maxima hem de dir que fa un fruit allargassat amb alguns solcs més o menys profunds. La seva carn és de color blanquinós  o rosadet segons la varieat. En canvi la  carbassa de cabell d'angel és arrodonida i té la pell llisa de color verd jaspiat. La seva carn forma brins i és d'un color groguenc pàlid.


Són un aliment antioxidant i per tant ajuden a la neutralització dels radicals lliures. Aporta vitamines del grup B, vitamina A i C i minerals com el magnesi, el fósfor, ferro, coure, zenc, i àcid fòlic. Ajuda a "cremar greix" i a prevenir el restrenyiment.

Es pot menjar de moltes maneres: al forn, en sopes i cremes, amb d'altres verdures, se'n fa melmelada...

15 de set. 2015

l'inodor no fa màgia!

Com cada estiu, i com que ho tenim ben a prop, ens hem anat a banyar a les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes platges, fa uns quants anys eren molt brutes, fins hi tot en algunes no era permès el bany degut a la contaminació de les seves aigües.

Els esforços per part dels municipis i de diferents institucions tant oficials com a no governamentals ha fet que la qualitat de les platges hagi millorat moltíssim. Però encara queda molt per fer i a l'actuallitat hi ha costums que s'imposen a la nostra societat que fan malbé el medi natural. 

Parlem del cas concret de tot alló que de forma màgica s'empassen els milers i milers d'inodors de les llars i que des d'aquestes inicia un viatge que afortunadament i en la seva majoria arriba a les depuradores: tovalloletes, plàstics, restes químiques de medicaments, quantitats bestials de productes de neteja.... en fi.

Segur que com nosaltres en veieu per moltes platges d'arreu, i si, són un problema.

Així que ens convé a tots de fer menys deixalles i desfer-nos dels residus d'una manera responsable.


Residus que no s'han de llençar al vàter!

L'AEAS ha elaborat una llista de productes que els ciutadans llencen al WC amb més impacte:
Higiene personal.

Tovalloletes "higièniques" o humides, compreses, tampons, bolquers, cotons i altres materials de cel.lulosa o tèxtil similars, a més de preservatius. Aquests últims són els més visibles i els més nombrosos i, encara que no són els més perillosos per al medi ambient, produeixen embussos, danys i més consum energètic en els sistemes de sanejament. Fernando Morcillo, director general de l'Associació Espanyola de Proveïments d'Aigua i Sanejament (AEAS), assegura que el sector dels productes d'higiene domèstica utilitza una publicitat desafortunada perquè confon característiques favorables -com la biodegradació- amb la bondat ecològica absoluta o la presumpta comoditat (abocar-ho al vàter o a la pica), enfront del seu extraordinari impacte negatiu.
Fàrmacs i cosmètics: la Unió Europea (UE) ja marca limitacions en aquestes substàncies, perquè en nivells baixos provoquen als organismes aquàtics problemes de creixement, desenvolupament, disfuncions sexuals i tares genètiques.
Pintures i dissolvents: els seus components químics poden ser molt tòxics i per això convé no llençar-los per l'inodor.
Sabons i detergents: tenen fosfats que, abocats a l'aigua, provoquen el creixement d'algues en prejudici d'altres formes de vida. Les depuradores necessiten uns procediments químics molt costosos per a eliminar-los.
Trituradores d'escombraries: s'utilitzen per rebutjar per la pica els residus orgànics en comptes de fer-ho amb la galleda de les escombraries. Aquesta mala pràctica contamina les aigües residuals, sobrecarrega les depuradores i embussa les xarxes de clavegueram.
Olis vegetals usats: generen unes "boles de greix" que embussen els col·lectors i dificulten la sortida dels gasos, fet que provoca males olors a les ciutats.
Greixos alimentaris i olis usats d'automoció: tenen una capacitat d'obstrucció més gran que els anteriors.
Pesticides i insecticides: contenen clor, sofre i sulfat de coure i provoquen les taxes d'emissions més altes a col.lectors i sanejaments públics.
Equips per a reduir la calç i altres sals en l'aigua de consum públic: cada vegada més utilitzats, incrementen la concentració de sals amb problemes en la depuració i en l'abocament als llits de l'aigua depurada.

Productes i substàncies químiques perilloses: haurien d'emmagatzemar-se i lliurar-se en una deixalleria o punt net.
Medicaments: cal portar-los als punts de recollida SIGRE, situats a les farmàcies i als centres de salut.
Oli usat: l'oli es pot reciclar i cada vegada més ciutats ofereixen contenidors específics per fer-ho.
Residus orgànics: d'una banda, es podrien separar les escombraries que puguin comportar-se i, d'altra banda, es podria posar al bany una paperera per unir-se després a la resta d'escombraries orgàniques produïdes a casa, i dipositar-les al contenidor corresponent.

20 de maig 2015

22 de mayo Día Internacional de la Diversidad Biològica





La Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó el 22 de mayo como el Día Internacional de la Diversidad Biológica, mediante la resolución 55/201 Documento PDF, con el propósito de informar y concienciar a la población y a los Estados sobre las cuestiones relativas a la biodiversidad. La fecha se eligió para que coincidiera con el aniversario de la aprobación del Convenio sobre la Diversidad Biológica en 1992.

El lema para el año 2015 refleja la importancia de los esfuerzos encaminados a incluir unos Objetivos de Desarrollo Sostenible en la agenda de las Naciones Unidas para después de este año.

El destino de la humanidad depende de la diversidad biológica, de la riqueza y variedad de los seres vivos del planeta. Es esencial para el desarrollo sostenible y para el bienestar de los humanos, y clave para reducir la pobreza.

Más de 3000 millones de personas dependen de la biodiversidad marina y de los litorales para subsistir y otros 1600 millones dependen de los bosques. La degradación de nuestro planeta y la pérdida de biodiversidad amenazan el sustento de más de 1000 millones de personas que viven en zonas secas y subhúmedas.


Por todo ello, es importante que las estrategias para la protección de la biodiversidad también incluyan medidas para la protección de la pobreza y la promoción de un desarrollo sostenible.






13 de maig 2015

Limón, Vinagre y bicarbonato....limpieza ecológica



Algunas fórmulas ecológicas para la limpieza doméstica....

Cáscaras de frutas y vinagre blanco 

Para hacer este limpiador casero para superfícies duras, sumerge la piel de dos limones, naranjas o pomelos en una botella de vinagre blanco destilado durante una semana. Después se cuela la mezcla en una botella con pulverizador  y se puede usar para limpiar superficies duras. No usar sobre el mármol.

Limón y bicarbonato sódico

Este limpiador y abrillantador es para el acero inoxidable. Corta medio limón y espolvorea por encima un poco de bicarbonato. Utiliza bayeta ecológica para remojar en caso de que haya restos muy pegados y a continuación la pasas de nuevo hasta retirarlos por completo.

Vinagre blanco y agua.

Para ello, mezcla a partes iguales en una botella con pulverizador agua y vinagre blanco. Añade unas gotas de limón y pulveriza sobre los cristales.

Es recomendable el uso de la bayeta ecológica suave, así evitas rayar los cristales.

Pasa la goma limpiacristales o frota con papel de periódico para abrillantar.





13 de març 2015

L'Estany de la murtra


L’estany de la Murtra es troba situat a sobre de la Plana deltaica del riu Llobregat. En concret L’estany de la Murtra es troba ubicat al kilòmetre 186,9 de la C-31, antiga autovia de Castelldefels, entre els municipis de Gavà i Viladecans, al delta del riu Llobregat.

El Delta del Llobregat ocupa una extensió d’uns 97 Km2 entre  el massís del Garraf-Ordal, l’actual Parc Natural de Collserola, la muntanya de Montjuïc i la mar.

La plana del Llobregat s’ha anat formant en els darrers 2.000 anys amb l’aportació de materials sedimentaris provinents del riu Llobregat i de les rieres i els torrents que venen de les muntanyes.

El riu Llobregat és l’eix de la comarca del Baix Llobregat. Des del seu naixement fins a la mar recorre uns 157 Km i ha modelat paisatges ben diferents.

Històricament ha estat un riu aprofitat per la industrialització de la zona, per produir electricitat, o com a matèria primera en alguns processos de producció.

Les seves aigües reguen conreus i abasteixen a molts habitants de l’àrea metropolitana.

Després de moltes dècades de deteriorament s’estan realitzant esforços per recuperar el riu i la xarxa d’espais naturals vinculats com la Murtra, el Remolar i les Filipines o Cal Tet.




La Murtra és un estany que es va anar formant al litoral quan, segles enrera, en aquest lloc hi havia un estuari i aquest es va anar tancant amb els sediments que arribaven a la plana deltaica. També la dinàmica litoral va fer que l’estuari evolucionés cap a un delta.


Aquest estany es va generar al darrera d’una barrera sorrenca, paral·lela a la costa, la qual va començar a isolar una faixa d’aigua, en contacte amb la mar i que es va anar omplint de sediments.

Es tracta d’una zona d’antics aiguamolls on el nivell freàtic es troba arran de terra i que quan plou l’aigua emergeix  inundant la superfície.

La Murtra antigament era el sobreeixidor natural de la pluja, era l’estany que drenava l’aigua de les pluges cap el mar. La Murtra tenia continuïtat amb la Murtrassa en direcció Nord-Sud i arribava gairebé a l’antic camí Ral.

En època de pluges tota la marina de Gavà i de Viladecans es convertia en un enorme llac que acollia les aigües i fins que aquestes no s’infiltraven la zona quedava aïllada sense poder-hi fer cap activitat.


El projecte de restauració ambiental  dels espais naturals de la Murtra i la Murtrassa i el seu entorn, és un projecte de restauració de les comunitats vegetals, integració paisatgística i ordenació del territori en un entorn amb elevades pressions antròpiques. 

L’objectiu del projecte és millorar la biodiversitat i la dinàmica ecosistèmica de l’espai.
S’ha realitzat una fase de sanejament amb tasques relacionades amb la  millora morfològica, plantacions d’arbres, arbustos, helòfits i sembra d’herbàcies.
Posteriorment es realitzen els treballs de manteniment al finalitzar la restauració.
Els marges de la llacuna s’han condicionat i els residus de diferent naturalesa que els contaminava s’han retirat, millorant decisivament la qualitat dels sòls i facilitant l’expansió de la vegetació de ribera.
S’ha ampliat sensiblement l’entorn de l’estany, amb la retirada de gran part de l’antic camí d’accès a la depuradora i la creació d’un camí de prioritat per vianants, associat a un apantallament vegetal que contribueix a la integració paisatgística de les instal·lacions.

A més de limitar el dipòsit de les sorres que transporten els canals de reg fins a la llacuna limitant la seva capacitat, s’ha construït un sistema de gabions per a la retenció de sediments, i s’han instal·lat unes illes flotants que complementen la funció de retenció de sediments, a més de crear espais per a la nidificació de les aus.





La millora de l’entorn es desenvolupa en el projecte mitjançant aquestes actuacions:

TRAMPA DE SEDIMENTS
Sistema de retenció de sediments amb dic de gabions submergits de petita alçada que reté els sediments fins i alenteix el procés de colmatació de l’estany. Aquesta mesura permet reduir la necessitat de dragar l’estany, acció que constitueix un fort impacte sobre l’ecosistema

MODIFICACIÓ ACCÉS I APANTALLAMENT CAMÍ DEPURADORA
Retirada parcial del paviment asfàltic del Camí de la Murtra, reduint el seu ample de 7 a 3 metres, el qual permet la revegetació d’una superfície més ampla cap a la làmina d’aigua, i l’apantallament de la tanca de la depuradora amb una franja de canyissar autòcton.

NETEJA I REPERFILAT VORES ESTANY
Neteja i esbrossada del terreny, eliminant les espècies invasores (Canya americana i Herba de les Pampes), retirant del terreny els reblerts de residus sobretot de la construcció, abocats en les darreres dècades.

PLANTACIÓ D’ESPÈCIES AUTÒCTONES I LA SEVA EVOLUCIÓ NATURAL
Plantació a les vores de l’aigua, de plantes autòctones típiques de les nostres zones humides, com el canyís, el jonc i el lliri groc. Formació de bosquines de ribera, amb la plantació de albers, freixes de fulla petita, salzes i  pollancres, a la vora de la zona protegida, que separen visualment l’àmbit de l’autovia C-31.

NOUS HÀBITATS (ILLES FLOTANTS/PLATGES)
És important destacar l’enriquiment de l’espai amb la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants, i les platges de llims on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.

Les illes flotants consisteixen en plaques flotants  de malla de coco, plantades amb canyís. Les arrels que es desenvolupen sota l’aigua gràcies als forats de la placa, retenen una part dels sediments que els canals porten a l’estany. Per tal que tinguin una bona funcionalitat, les platges tenen un pendent mínim, aproximadament d’un 2%, i esta coberta de reblert de material seleccionat procedent de la pròpia obra, per tal d’evitar que hi creixi el Canyissar. Aquestes illes han afavorit l’estada temporal de les aus durant l’ obra, i constitueixen amb l’obra acabada un espai aïllat per a la nidificació.

Les platges de llims que l’obra ha estabilitzat, creen un hàbitat idoni per algunes aus i la seva posta d’ous, ja que aquestes aus (anomenades limícoles) necessiten d’una terra tova que pugui ser gratada.

ZONES D’ESTADA I MIRADORS
Bosc de ribera per a les estades de visitants i de grups escolars, amb plantacions d’albers, salzes, freixes de fulla petita i pollancres. Amb bancs col·locats sense cap ancoratge o cimentació.  Miradors d’aus, als dos marges de l’estany, amb la finalitat de rebre grups de nens i joves de les escoles del voltant o qualsevol altra mena de
visitant, en el marc d’un projecte d’ educació mediambiental, gestionat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Són pantalles de fusta amb petites finestres, a diverses alçades, que permeten arribar fins a la vora de l’estany i veure les aus sense espantar-les. Paviment de fusta que delimita, sense necessitat de cimentació, las zones de l’entorn de l’estany on és permesa la freqüentació.

L’espai està dotat d’un aparcament per als visitants.




3 de març 2015

El suelo de cultivo



El suelo, parte superior de la corteza terrestre, es el medio ambiente en el cual se desarrollan las raíces y del cual extraen el agua y los elementos nutritivos que necesita la planta, además de servirle de sostén.

El suelo es un sistema complejo y heterogéneo compuesto por la mezcla de diversos materiales sólidos, líquidos y gaseosos. 

La fase sólida está constituida por una parte mineral, de partículas con formas, tamaños y composición química muy variada, y por una parte orgánica, que abarca desde organismos vivos hasta materiales orgánicos en distintas etapas de descomposición. 

La fase líquida consiste en agua que rellena parte de los huecos entre las partículas sólidas y que lleva disueltos distintos elementos químicos, según la composición del suelo. 

Por último, la fase gaseosa está integrada por el aire, que se difunde en el suelo desde la atmósfera, a través de los espacios entre las partículas y los gases producidos en el propio suelo, por lo que la composición y el volumen es variable. 

La nutrición vegetal es el proceso mediante el cual la planta absorbe del medio que le rodea las sustancias que le son necesarias para desarrollarse y crecer. 

En agricultura ecológica  utilizamos abonos orgánicos como los excrementos de animales, o el compost que obtenemos de los restos vegetales de las propias cosechas. 


En la Tierra se inicia y finaliza la vida para volver a empezar de nuevo. 

Los principales responsables son los microorganismos que habitan en ella. La Tierra no es algo inerte. Está formada aproximadamente por un 90% de minerales, y un 10% de matéria orgánica. La parte orgánica está compuesta por humus, raíces y organismos vivos sobretodo bacterias, hongos, gusanos, insectos.

Los elementos nutritivos son aquellos elementos químicos que son absolutamente imprescindibles o esenciales para el desarrollo completo del ciclo vegetativo de las plantas. 

Son esenciales los siguientes: 

Carbono (C) Hidrógeno (H) Oxígeno (O) Nitrógeno (N) Fósforo (P) Potasio (K) Azufre (S) Calcio (Ca) Magnesio (Mg) Hierro (Fe) Zinc (Zn) Manganeso (Mn) Cobre (Cu) Molibdeno (Mo) Boro (B) Cloro (Cl) A estos 16 elementos podrían añadirse algunos otros, tales como el sodio (Na), el silicio (Si) y el cobalto (Co), que sólo parecen ser necesarios para algunas especies. 

De los 16 elementos nutritivos, los tres primeros se hallan libremente a disposición de la planta en el aire: anhídrido carbónico (CO2) y oxígeno (O2) y por medio del agua (H2O) que absorbe. 

En agricultura ecológica imitamos al máximo los ciclos naturales mediante aportes contínuos de materia orgánica. Pro ejemplo, fijamos nitrógeno a través del cultivo de leguminosas, usamos abono verde segando alrededor de los frutales, compost, cenizas, estiércol de diferentes animales (caballo, cabra y oveja, gallina), etc.


12 de febr. 2015

Un exemple de rotació de conreus per la tardor-hivern



A la natura la diversitat de plantes i éssers vius assegura la fertilitat del sòl. En canvi, en un hort productiu sovint es redueix el nombre d'espècies cultivant poca varietat d'exemplars, arribant  fins hi tot, a cultivar una sola espècie com en el cas dels monocultius.

En aquests cassos el conreu d'una sola planta any rera any, sobre el mateix terreny, en provoca el seu desgast fins arribar-lo a esgotar i provoca el desequilibri ecològic. Cadascuna de les plantes absorveixen de la terra  alguns tipus de minerals i a la vegada, mentre aquestes es van desenvolupant, poden segregar algunes substàncies que poden ser molt tòxiques per la terra on es conreen o bé pels exemplars de la seva mateixa espècie.

A més el monocultiu fa que hi proliferin els paràssits i les malalties que acaben per convertir-se en plagues devastadores. En agricultura ecològica l'associació de conreus és una tècnica que manté l'equilibri del sòl i a més redueix la majoria d'inconvenients de plagues i malalties esmentades. La rotació consisteix en alternar en la mateixa zona de l'hort plantes diferents que s'ha demostrar experimentalment que "funcionen" i aporten l'equilibri al conreu.
a la foto hi teniu  un exemple per conrear a la tardor i l'hivern.

Una mica d'història dels calçots


La ceba, un dels cultius més antics de què tenim coneixement, procedeix probablement de l’espècie silvestre Allium vavilovii (Hanelt,1990), i és a l’antic Egipte on es troben les primeres proves gràfiques del seu consum en gravats a les tombes de la tercera i quarta dinastia (2700 aC).

Aquests documents, juntament amb mencions bíbliques al llibre del’Èxode i evidències del consum a Mesopotàmia, fan pensar que la domesticació de laceba comença fa uns 5.000 anys, segurament de manera simultània a diferents zones dels actuals Iran i Pakistan.

Molt probablement, durant la domesticació es va afavorir un canvi en el patró al·lomètric del creixement de la planta en favor del bulb, se’n va escurçar el cicle de vida fins a la biennalitat i es va adaptar a un gran nombre d’ambients (Hanelt,1990).


En comparació amb la ceba, el calçot és un cultiu extraordinàriament modern i, fins al moment, molt local. Es creu que, a finals del s. XIX, un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, va descobrir els calçots tirant a la brasa uns brots de ceba vella. Aquests es van cremar per fora, però van quedar tendres per dins.

També és a ell a qui s’atribueix l’ús de la salsa típica associada a aquest plat, la salsa salvitxada o romesco, elaborada a base d’ametlla, avellana, nyora, tomàquet, all, vinagre i oli d’oliva (Lladonosa, 2005).

A principis de segle XX, el consum de calçots quedava relegat a les celebracions d’algunes famílies vallenques i no és fins a mitjan segle passat quan es comença a popularitzar. Primer a través de calçotades populars, i, posteriorment, transcendeix les comarques tarragonines fins a estendre’s arreu de Catalunya i fins i tot en altres punts de la península Ibèrica.

Actualment, el consum dels rebrots de la ceba és una pràctica habitual arreu del món per disposar de ceba durant tot l’any, ja que sovint aquests rebrots són consumits com a cebes tendres. Certament, doncs, l’ús dels rebrots de la ceba és difícilment atribuïble al pagès de Valls, però segurament el fet que el consum de calçots vagi més enllà del simple fet d’alimentar-se, i que s’hagi convertit en un menjar associat a les celebracions, sí que és atribuïble al seu descobriment o redescobriment.



21 de gen. 2015

Una buena gestión del turismo exige garantizar la sostenibilidad de los recursos de los que depende




La Educación Ambiental es educación sobre cómo continuar el desarrollo al mismo tiempo que se protege, preserva y conserva los sistemas de soporte vital del planeta. Esta es la idea detrás del concepto de desarrollo sostenible. 



Desde Fundación Sigea proponemos una educación para el desarrollo sostenible en el Delta del Llobregat , donde disponemos de una gran cantidad de recursos que permite acercar a los visitantes y alumnos a la realidad del entorno en el que nos encontramos. Estos recursos constituyen nuestras señas de identidad, por lo tanto los bienes que los integran deben ser conservados y enriquecidos por todos.


En los 21 años recién cumplidos de nuestra existencia como entidad medioambiental, podemos constatar el cambio en la percepción y valoración respecto a nuestro entorno nartural más próximo.



Estamos ubicados en viladecans, una ciudad de más de 68.000 habitantes y muy próxima a la ciudad de Barcelona. Nuestro entorno está muy amenazado y cuenta con muchas infraestructuras como el aeropuerto de Barcelona, carreteras, renfe, etc....pero a la vez, en los últimos años se han ido protegiendo las últimas zonas inundables y con aguas permanentes del Delta.
Éstos són algunos de los recursos que aportan valor a nuestro territorio en los cuales desarrollamos actividades d'educación ambiental:
Playas de Viladecans
Riera de Sant Climent de Llobregat, en Viladecans

Pinares en la zona de El Remolar en Viladecans

Camino del Braç de la Vidala en Viladecans

Espai Agroambiental en Parc Agrari del Baix Llobregat, en Viladecans

Camino de acceso al Remolar en Viladecans

Laguna de la Vidala, en Viladecans

conexión de la laguna de la Vidala al estanque del Remolar en Viladecans

pantalla para avistar aves acuáticas en zona del Remolar en Viladecans

marisma en la zona del Remolar en Viladecans

Espai agroambiental en Parc Agrari del Baix Llobregat en Viladecans


20 de gen. 2015

A l'hivern a l'hort .....faves i pèsols.


L'hivern al delta del Llobregat, permet cultivar bones verdures. Els risc de gelades pot afectar a tot el territori però per sort els dies freds de veritat, són pocs.


Les faves pertànyen a la família de les lleguminoses. si en voleu plantar a casa demaneu-les de cicle curt, ja que són una més petites.Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2. 

Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol. 

Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals. 


Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.





El pèsol també pertany a les lleguminoses. Són rics en proteïnes, tenen un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.

Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat.
S'associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l'enciam.




13 de gen. 2015

Reducir, reutilizar, reciclar.


Continua  la aplicación de las 3 R!

Después de más de veinte años de campañas sobre el reciclaje está claro que la mayoría de ciudadanos lo tenemos integrado en nuestras vidas. 

Muchas veces este método de aprovechamiento y recuperación de residuos ha entrado en los hogares gracias a los niños y adolescentes que han visitado vertederos, incineradoras, centros de recuperación de envases, depuradoras de aguas residuales... y que han visto la gran ayuda que supone la separación de residuos domésticos  para todo el sistema si se utilizan correctamente los contenedores especiales, las deixalleries o puntos limpios de las ciudades. 

Se trata de toda una generación de pequeños y convencidos educadores medioambientales que han contribuido a que muchas personas recuperen o cambien sus hábitos respecto al medio ambiente.

Caléndula: en casa y en el huerto



Las caléndulas que encontramos hoy en día son variedades de la planta original creadas para tener más variedad y vistosidad de colores. Las variedades de caléndula poseen diferentes coloridos que van desde el amarillo de la “Lemon Quenn”, variedad de 45 cm de altura, al naranja rojizo de la “Geisha Girl”, con flores tipo crisantemo y una altura de 60 cm. La variedad “Art Shades” se caracteriza por sus flores de color pastel.
Las caléndulas son las mejores flores para que un niño se inicie en el jardín. Su cultivo es muy fácil porque son plantas poco exigentes. Viven mejor en suelos pobres, al sol o a media sombra. Sembraremos las semillas a finales de invierno, a una distancia de unos 30 cm. Procuraremos que el substrato mantenga un buen drenaje y aplicaremos un riego regular evitando el exceso de humedad.
En el huerto son plantas que facilitan la biodiversidad de insectos y atraen a insectos depredadores que os ayudarán a combatir algunas plagas.


12 de gen. 2015

Cultiva sano, cultiva ecológico

                                
                                     


El huerto implica esfuerzo y muchos sudores! 

Para cultivar sano hay que cuidar  la tierra. Nuestros talleres de agricultura tienen el objetivo de promover su conocimiento, la tradición, la promoción del producto fresco y KM 0 y la alimentación saludable. 

En esta actividad explicamos los consejos más útiles sobre el huerto ecológico familiar, su planificación, algunas prácticas agrícolas, el riego y el abono, el control biológico de las plagas y la asociación -rotación de los cultivos.



El calçot, un alimento alcalino



Cuando hablamos de alcalinidad y acidez, se refiere al PH, del organismo, por encima de 7 es básico y por debajo empieza la acidez.

Siendo 14 un PH totalmente básico y 0 totalmente ácido.
Según diferentes textos nos hablan de la relación del PH en el organismo, sobre la salud ósea, la musculatura, la hormona de crecimiento, disminución del problema de cálculos renales, dolores articulares y de espalda, la vitamina D, mejora de la función cardiaca y efectividad de la quimioterapia en procesos cancerosos.
Muchos artículos relacionan la alcalinidad en la prevención y reducción de enfermedades crónicas.
Importante comer alimentos alcalinos! Si nuestro organismo está ácido pueden aparecer estos síntomas…
·         Aumento de peso
·         Dolores en general
·         Reflujos y acidez gástrica
·         Digestiones lentas, colon irritable, dolores intestinales
·         Fatiga, sensación de agotamiento
·         Perdida de masa muscular y debilidad muscular
·         Problemas en el tracto urinario
·         Encías retraídas
·         Cálculos renales
·         Perdida de masa ósea
·         Problemas cutáneos

Como nota de alarma si se padecen más de tres de estos síntomas es una buena idea controlar la dieta que se está siguiendo y reequilibrar la misma, en un 80% de alimentos alcalinizantes y un 20% acidificantes. A medida que se vaya mejorando se disminuye a un 65% en alimentos alcalinos. 

Para saber si se ha equilibrado el PH se puede mirar con unas tiras de papel indicador de PH (se encuentran en las farmacias) en la orina o saliva.
Nuestra sangre es ligeramente alcalina, sobre 7,365 PH con ligeras variaciones.
Nuestro estómago es ácido, sobre el 3,5 PH o por debajo dependiendo del momento de la digestión y de la cantidad de ácidos gástricos segregados para poder digerir los alimentos  y protegernos de las posibles bacterias y otros microorganismos de los alimentos. Sin embargo la pared mas externa del estómago es algo básico para prevenir posibles lesiones de la mucosa, como úlceras.
La orina puede variar bastante dependiendo de cómo nos alimentemos, entre 4,6 y 8.
La vagina femenina también tiene un PH ácido, 4,5 para protegernos del crecimiento de microorganismos.
La piel es bastante ácida entre 4,5 – 6  para que se pueda proteger del exterior y de posibles infecciones por microorganismos medioambientales.
La dieta alcalina ayuda a mantener el PH de la sangre estable, aunque realmente es prácticamente imposible que la dieta pueda modificar el PH sanguíneo sin embargo si puede evitar la compensación por parte del organismo para mantenerlo.

Fundació Sigea recomienda una alimentación saludable, una producción sostenible y de proximidad a través de la finca Espai Agroambiental de Viladecans en Barcelona.


8 de gen. 2015

Projecte Aula de Natura al Delta del Llobregat



Desde Fundació Sigea hem engegat un projecte de micromecenatge, per la compra i instal·lació d'un aula de natura transportable per situar-la en una finca agrícola: l'Espai Agroambiental del Delta del Llobregat, a Viladecans, Barcelona.

Amb la vostra aportació farem realitat la instal·lació d'un aula de natura enmig d'un espai natural i agrícola del Delta del Llobregat, que millorarà la qualitat i el confort en les activitats, beneficiant directament als nostres alumnes, visitants i per descomptat a vosaltres, els nostres mecenes.


Però, què és un projecte de micromecenatge?

Segons la Viquipèdia, el micromecenatge descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una "start-up", una empresa de creació recent que es troba en fase de desenvolupament de producte i obertura de mercats.


Com es fa?

El micromecenatge és un sistema que es basa en "donacions", que són en realitat inversions ja que al darrere acostuma a haver-hi una "compensació" econòmica, en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa, o, la més habitual, simbòlica, que atrau els mecenes per la compensació proposada.

Normalment es fa una escala de quantitats portades i en funció de l'import s'obtenen unes compensacions o unes altres.

Quines condicions cal complir?

Normalment, els projectes han de ser acceptats pels administradors de les empreses de micromecenatge que demanen creadors responsables, amb projectes de qualitat i amb ganes de tirar-los endavant. No tot s'hi val. Si el projecte és acceptat, es publica, es publicita i s'esperen els resultats. L'emprenedor es compromet a tirar endavant el projecte específic i a no usar les quantitats recaptades per altres finalitats.

Si s'assoleix la quantitat demanada en el temps previst (40 dies des de que comença el projecte), el projecte es tirarà endavantSi no, l'emprenedor no es quedarà amb la part de diners que ja s'hagin aportat sinó que aquests es retornaran als inversors o mecenes








Les nostres recompenses


Els mecenes podeu aportar quantitats que van des dels 5€ fins als 250€.
Les nostres recompenses van en funció de la quantitat aportada.      




Post Ads (Documentation Required)

Author Info (Documentation Required)