13 de març 2015

L'Estany de la murtra


L’estany de la Murtra es troba situat a sobre de la Plana deltaica del riu Llobregat. En concret L’estany de la Murtra es troba ubicat al kilòmetre 186,9 de la C-31, antiga autovia de Castelldefels, entre els municipis de Gavà i Viladecans, al delta del riu Llobregat.

El Delta del Llobregat ocupa una extensió d’uns 97 Km2 entre  el massís del Garraf-Ordal, l’actual Parc Natural de Collserola, la muntanya de Montjuïc i la mar.

La plana del Llobregat s’ha anat formant en els darrers 2.000 anys amb l’aportació de materials sedimentaris provinents del riu Llobregat i de les rieres i els torrents que venen de les muntanyes.

El riu Llobregat és l’eix de la comarca del Baix Llobregat. Des del seu naixement fins a la mar recorre uns 157 Km i ha modelat paisatges ben diferents.

Històricament ha estat un riu aprofitat per la industrialització de la zona, per produir electricitat, o com a matèria primera en alguns processos de producció.

Les seves aigües reguen conreus i abasteixen a molts habitants de l’àrea metropolitana.

Després de moltes dècades de deteriorament s’estan realitzant esforços per recuperar el riu i la xarxa d’espais naturals vinculats com la Murtra, el Remolar i les Filipines o Cal Tet.




La Murtra és un estany que es va anar formant al litoral quan, segles enrera, en aquest lloc hi havia un estuari i aquest es va anar tancant amb els sediments que arribaven a la plana deltaica. També la dinàmica litoral va fer que l’estuari evolucionés cap a un delta.


Aquest estany es va generar al darrera d’una barrera sorrenca, paral·lela a la costa, la qual va començar a isolar una faixa d’aigua, en contacte amb la mar i que es va anar omplint de sediments.

Es tracta d’una zona d’antics aiguamolls on el nivell freàtic es troba arran de terra i que quan plou l’aigua emergeix  inundant la superfície.

La Murtra antigament era el sobreeixidor natural de la pluja, era l’estany que drenava l’aigua de les pluges cap el mar. La Murtra tenia continuïtat amb la Murtrassa en direcció Nord-Sud i arribava gairebé a l’antic camí Ral.

En època de pluges tota la marina de Gavà i de Viladecans es convertia en un enorme llac que acollia les aigües i fins que aquestes no s’infiltraven la zona quedava aïllada sense poder-hi fer cap activitat.


El projecte de restauració ambiental  dels espais naturals de la Murtra i la Murtrassa i el seu entorn, és un projecte de restauració de les comunitats vegetals, integració paisatgística i ordenació del territori en un entorn amb elevades pressions antròpiques. 

L’objectiu del projecte és millorar la biodiversitat i la dinàmica ecosistèmica de l’espai.
S’ha realitzat una fase de sanejament amb tasques relacionades amb la  millora morfològica, plantacions d’arbres, arbustos, helòfits i sembra d’herbàcies.
Posteriorment es realitzen els treballs de manteniment al finalitzar la restauració.
Els marges de la llacuna s’han condicionat i els residus de diferent naturalesa que els contaminava s’han retirat, millorant decisivament la qualitat dels sòls i facilitant l’expansió de la vegetació de ribera.
S’ha ampliat sensiblement l’entorn de l’estany, amb la retirada de gran part de l’antic camí d’accès a la depuradora i la creació d’un camí de prioritat per vianants, associat a un apantallament vegetal que contribueix a la integració paisatgística de les instal·lacions.

A més de limitar el dipòsit de les sorres que transporten els canals de reg fins a la llacuna limitant la seva capacitat, s’ha construït un sistema de gabions per a la retenció de sediments, i s’han instal·lat unes illes flotants que complementen la funció de retenció de sediments, a més de crear espais per a la nidificació de les aus.





La millora de l’entorn es desenvolupa en el projecte mitjançant aquestes actuacions:

TRAMPA DE SEDIMENTS
Sistema de retenció de sediments amb dic de gabions submergits de petita alçada que reté els sediments fins i alenteix el procés de colmatació de l’estany. Aquesta mesura permet reduir la necessitat de dragar l’estany, acció que constitueix un fort impacte sobre l’ecosistema

MODIFICACIÓ ACCÉS I APANTALLAMENT CAMÍ DEPURADORA
Retirada parcial del paviment asfàltic del Camí de la Murtra, reduint el seu ample de 7 a 3 metres, el qual permet la revegetació d’una superfície més ampla cap a la làmina d’aigua, i l’apantallament de la tanca de la depuradora amb una franja de canyissar autòcton.

NETEJA I REPERFILAT VORES ESTANY
Neteja i esbrossada del terreny, eliminant les espècies invasores (Canya americana i Herba de les Pampes), retirant del terreny els reblerts de residus sobretot de la construcció, abocats en les darreres dècades.

PLANTACIÓ D’ESPÈCIES AUTÒCTONES I LA SEVA EVOLUCIÓ NATURAL
Plantació a les vores de l’aigua, de plantes autòctones típiques de les nostres zones humides, com el canyís, el jonc i el lliri groc. Formació de bosquines de ribera, amb la plantació de albers, freixes de fulla petita, salzes i  pollancres, a la vora de la zona protegida, que separen visualment l’àmbit de l’autovia C-31.

NOUS HÀBITATS (ILLES FLOTANTS/PLATGES)
És important destacar l’enriquiment de l’espai amb la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants, i les platges de llims on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.

Les illes flotants consisteixen en plaques flotants  de malla de coco, plantades amb canyís. Les arrels que es desenvolupen sota l’aigua gràcies als forats de la placa, retenen una part dels sediments que els canals porten a l’estany. Per tal que tinguin una bona funcionalitat, les platges tenen un pendent mínim, aproximadament d’un 2%, i esta coberta de reblert de material seleccionat procedent de la pròpia obra, per tal d’evitar que hi creixi el Canyissar. Aquestes illes han afavorit l’estada temporal de les aus durant l’ obra, i constitueixen amb l’obra acabada un espai aïllat per a la nidificació.

Les platges de llims que l’obra ha estabilitzat, creen un hàbitat idoni per algunes aus i la seva posta d’ous, ja que aquestes aus (anomenades limícoles) necessiten d’una terra tova que pugui ser gratada.

ZONES D’ESTADA I MIRADORS
Bosc de ribera per a les estades de visitants i de grups escolars, amb plantacions d’albers, salzes, freixes de fulla petita i pollancres. Amb bancs col·locats sense cap ancoratge o cimentació.  Miradors d’aus, als dos marges de l’estany, amb la finalitat de rebre grups de nens i joves de les escoles del voltant o qualsevol altra mena de
visitant, en el marc d’un projecte d’ educació mediambiental, gestionat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Són pantalles de fusta amb petites finestres, a diverses alçades, que permeten arribar fins a la vora de l’estany i veure les aus sense espantar-les. Paviment de fusta que delimita, sense necessitat de cimentació, las zones de l’entorn de l’estany on és permesa la freqüentació.

L’espai està dotat d’un aparcament per als visitants.




3 de març 2015

El suelo de cultivo



El suelo, parte superior de la corteza terrestre, es el medio ambiente en el cual se desarrollan las raíces y del cual extraen el agua y los elementos nutritivos que necesita la planta, además de servirle de sostén.

El suelo es un sistema complejo y heterogéneo compuesto por la mezcla de diversos materiales sólidos, líquidos y gaseosos. 

La fase sólida está constituida por una parte mineral, de partículas con formas, tamaños y composición química muy variada, y por una parte orgánica, que abarca desde organismos vivos hasta materiales orgánicos en distintas etapas de descomposición. 

La fase líquida consiste en agua que rellena parte de los huecos entre las partículas sólidas y que lleva disueltos distintos elementos químicos, según la composición del suelo. 

Por último, la fase gaseosa está integrada por el aire, que se difunde en el suelo desde la atmósfera, a través de los espacios entre las partículas y los gases producidos en el propio suelo, por lo que la composición y el volumen es variable. 

La nutrición vegetal es el proceso mediante el cual la planta absorbe del medio que le rodea las sustancias que le son necesarias para desarrollarse y crecer. 

En agricultura ecológica  utilizamos abonos orgánicos como los excrementos de animales, o el compost que obtenemos de los restos vegetales de las propias cosechas. 


En la Tierra se inicia y finaliza la vida para volver a empezar de nuevo. 

Los principales responsables son los microorganismos que habitan en ella. La Tierra no es algo inerte. Está formada aproximadamente por un 90% de minerales, y un 10% de matéria orgánica. La parte orgánica está compuesta por humus, raíces y organismos vivos sobretodo bacterias, hongos, gusanos, insectos.

Los elementos nutritivos son aquellos elementos químicos que son absolutamente imprescindibles o esenciales para el desarrollo completo del ciclo vegetativo de las plantas. 

Son esenciales los siguientes: 

Carbono (C) Hidrógeno (H) Oxígeno (O) Nitrógeno (N) Fósforo (P) Potasio (K) Azufre (S) Calcio (Ca) Magnesio (Mg) Hierro (Fe) Zinc (Zn) Manganeso (Mn) Cobre (Cu) Molibdeno (Mo) Boro (B) Cloro (Cl) A estos 16 elementos podrían añadirse algunos otros, tales como el sodio (Na), el silicio (Si) y el cobalto (Co), que sólo parecen ser necesarios para algunas especies. 

De los 16 elementos nutritivos, los tres primeros se hallan libremente a disposición de la planta en el aire: anhídrido carbónico (CO2) y oxígeno (O2) y por medio del agua (H2O) que absorbe. 

En agricultura ecológica imitamos al máximo los ciclos naturales mediante aportes contínuos de materia orgánica. Pro ejemplo, fijamos nitrógeno a través del cultivo de leguminosas, usamos abono verde segando alrededor de los frutales, compost, cenizas, estiércol de diferentes animales (caballo, cabra y oveja, gallina), etc.


Post Ads (Documentation Required)

Author Info (Documentation Required)