19 gen. 2016

Carnaval reciclando materiales





Queda muuuuuy poquito para la celebración del Carnaval 2016.

Desde Fundación Sigea os animamos a crear vuestros disfraces reciclando el máximo de materiales posibles: retales de telas, lanas de colores, cartones y restos de espumas, brics y envases de plástico.... un montón de objetos que podréis transformar con ayuda de unas buenas tijeras y cinta adhesiva o pegamento.

El cartón y las bolsas de plástico son bastante fáciles de cortar.  Se pueden convertir en originales y vistosos disfraces. Un poquito de pintura y brillo les dará mucha vistosidad el día de la rua!.


Primero de todo hay que pensar el disfraz y a continuación hay que hacer una búsqueda y recolección de materiales.


Podemos pedir a los más peques de la casa que dibujen la idea y pedir ayuda a amigos  y vecinos en caso de necesitar algún material en concreto en gran cantidad.

El objetivo siempre debe ser seguir con las 3R Reducir la generación de más residuos, Reutilizar y Reciclar  o mejor dicho, llevar a reciclar, usando los contenedores y deixallerías que tenemos en nuestras ciudades.
Se trata de crear gastando lo mínimo y reciclando al máximo!








12 gen. 2016

Malbaratament alimentari, un altre dels excessos de la humanitat



El malbaratament alimentari és el menjar que perdem o llencem durant tota la cadena
alimentària destinada al consum humà.

També es considera malbaratament aquell menjar que s’ha produït per alimentar la població
i que s’acaba aprofitant per a altres usos, com ara l’alimentació del bestiar.


Les causes són molt diverses però en destaquen l'excès de producció, el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions agropecuàries, els supermercats, comerços, restaurants, les famílies... una llista molt àmplia. 

Segons un estudi de la FAo de 2011 Global food losses and food waste, cada any es perden o malbaraten 1.300 tones de menjar. 

El pitjor de tot és que no tota la Humanitat té la mateixa facilitat per accedir als aliments i que a més bona part d'aquesta passa gana. 

Una dada que "esgarrifa" dons és  un terç del que es produeix a tot el món. Això té conseqüències  tant a nivell social com ambiental. 

Cada vegada que llencem menjar, també estem llençant tot el que hi ha vinculat a aquell aliment com són els recursos que s'han destinat a la seva producció com el sòl, l'aigua, energia . També estem contribuint a l'increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera. A més quantitat d'aliment llençat major és aquest impacte i com més lluny es produieix aquest aliment més emissions de CO2 estem contribuint a deixar en aquest planeta.

El nostre comportament com a consumidors pot ajudar moltíssim. Una norma moral a seguir és la de comprar només el que necessitem sobretot :el menjar no es llença!

Des d'aquest punt de partida s'ens acudeixen consells per no malbaratar com endreçar bé la nevera, planificar els menús i la compra, comprar  productes locals a botigues del poble o ciutat, guardar i conservar bé els aliments, i descobrir la cuina d'aprofitament que ens ofereix una ampla varietat de receptes senzilles i boníssimes.


23 set. 2015

Una reina de la tardor: la carbassa



Sembla mentida que d'una senzilla pipa en surti una planta tan extensa com la carbassera i que dóni una producció de fruits tan gran!

La carbassa és una planta anual, herbàcia, més o menys enfiladissa...botànicament parlant pertany la família de les curcubitàcees de les que se'n distingeixen tres espècies:

La Curcubita maxima la carbassa pròpiament coneguda, Curcubita moschata, la de cabell d'àngel (mmmmmm) i la Curcubita pepo o carbassó, famós a l'estiu i que sembla que creixi a moments! Entre les tres la forma dels seus fruit i les pepites en són molt diferents. Les  dues primeres tenen circells i de les tres en podem menjar les flors.

De la Curcubita maxima hem de dir que fa un fruit allargassat amb alguns solcs més o menys profunds. La seva carn és de color blanquinós  o rosadet segons la varieat. En canvi la  carbassa de cabell d'angel és arrodonida i té la pell llisa de color verd jaspiat. La seva carn forma brins i és d'un color groguenc pàlid.


Són un aliment antioxidant i per tant ajuden a la neutralització dels radicals lliures. Aporta vitamines del grup B, vitamina A i C i minerals com el magnesi, el fósfor, ferro, coure, zenc, i àcid fòlic. Ajuda a "cremar greix" i a prevenir el restrenyiment.

Es pot menjar de moltes maneres: al forn, en sopes i cremes, amb d'altres verdures, se'n fa melmelada...

15 set. 2015

l'inodor no fa màgia!

Com cada estiu, i com que ho tenim ben a prop, ens hem anat a banyar a les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes platges, fa uns quants anys eren molt brutes, fins hi tot en algunes no era permès el bany degut a la contaminació de les seves aigües.

Els esforços per part dels municipis i de diferents institucions tant oficials com a no governamentals ha fet que la qualitat de les platges hagi millorat moltíssim. Però encara queda molt per fer i a l'actuallitat hi ha costums que s'imposen a la nostra societat que fan malbé el medi natural. 

Parlem del cas concret de tot alló que de forma màgica s'empassen els milers i milers d'inodors de les llars i que des d'aquestes inicia un viatge que afortunadament i en la seva majoria arriba a les depuradores: tovalloletes, plàstics, restes químiques de medicaments, quantitats bestials de productes de neteja.... en fi.

Segur que com nosaltres en veieu per moltes platges d'arreu, i si, són un problema.

Així que ens convé a tots de fer menys deixalles i desfer-nos dels residus d'una manera responsable.


Residus que no s'han de llençar al vàter!

L'AEAS ha elaborat una llista de productes que els ciutadans llencen al WC amb més impacte:
Higiene personal.

Tovalloletes "higièniques" o humides, compreses, tampons, bolquers, cotons i altres materials de cel.lulosa o tèxtil similars, a més de preservatius. Aquests últims són els més visibles i els més nombrosos i, encara que no són els més perillosos per al medi ambient, produeixen embussos, danys i més consum energètic en els sistemes de sanejament. Fernando Morcillo, director general de l'Associació Espanyola de Proveïments d'Aigua i Sanejament (AEAS), assegura que el sector dels productes d'higiene domèstica utilitza una publicitat desafortunada perquè confon característiques favorables -com la biodegradació- amb la bondat ecològica absoluta o la presumpta comoditat (abocar-ho al vàter o a la pica), enfront del seu extraordinari impacte negatiu.
Fàrmacs i cosmètics: la Unió Europea (UE) ja marca limitacions en aquestes substàncies, perquè en nivells baixos provoquen als organismes aquàtics problemes de creixement, desenvolupament, disfuncions sexuals i tares genètiques.
Pintures i dissolvents: els seus components químics poden ser molt tòxics i per això convé no llençar-los per l'inodor.
Sabons i detergents: tenen fosfats que, abocats a l'aigua, provoquen el creixement d'algues en prejudici d'altres formes de vida. Les depuradores necessiten uns procediments químics molt costosos per a eliminar-los.
Trituradores d'escombraries: s'utilitzen per rebutjar per la pica els residus orgànics en comptes de fer-ho amb la galleda de les escombraries. Aquesta mala pràctica contamina les aigües residuals, sobrecarrega les depuradores i embussa les xarxes de clavegueram.
Olis vegetals usats: generen unes "boles de greix" que embussen els col·lectors i dificulten la sortida dels gasos, fet que provoca males olors a les ciutats.
Greixos alimentaris i olis usats d'automoció: tenen una capacitat d'obstrucció més gran que els anteriors.
Pesticides i insecticides: contenen clor, sofre i sulfat de coure i provoquen les taxes d'emissions més altes a col.lectors i sanejaments públics.
Equips per a reduir la calç i altres sals en l'aigua de consum públic: cada vegada més utilitzats, incrementen la concentració de sals amb problemes en la depuració i en l'abocament als llits de l'aigua depurada.

Productes i substàncies químiques perilloses: haurien d'emmagatzemar-se i lliurar-se en una deixalleria o punt net.
Medicaments: cal portar-los als punts de recollida SIGRE, situats a les farmàcies i als centres de salut.
Oli usat: l'oli es pot reciclar i cada vegada més ciutats ofereixen contenidors específics per fer-ho.
Residus orgànics: d'una banda, es podrien separar les escombraries que puguin comportar-se i, d'altra banda, es podria posar al bany una paperera per unir-se després a la resta d'escombraries orgàniques produïdes a casa, i dipositar-les al contenidor corresponent.

20 maig 2015

22 de mayo Día Internacional de la Diversidad Biològica





La Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó el 22 de mayo como el Día Internacional de la Diversidad Biológica, mediante la resolución 55/201 Documento PDF, con el propósito de informar y concienciar a la población y a los Estados sobre las cuestiones relativas a la biodiversidad. La fecha se eligió para que coincidiera con el aniversario de la aprobación del Convenio sobre la Diversidad Biológica en 1992.

El lema para el año 2015 refleja la importancia de los esfuerzos encaminados a incluir unos Objetivos de Desarrollo Sostenible en la agenda de las Naciones Unidas para después de este año.

El destino de la humanidad depende de la diversidad biológica, de la riqueza y variedad de los seres vivos del planeta. Es esencial para el desarrollo sostenible y para el bienestar de los humanos, y clave para reducir la pobreza.

Más de 3000 millones de personas dependen de la biodiversidad marina y de los litorales para subsistir y otros 1600 millones dependen de los bosques. La degradación de nuestro planeta y la pérdida de biodiversidad amenazan el sustento de más de 1000 millones de personas que viven en zonas secas y subhúmedas.


Por todo ello, es importante que las estrategias para la protección de la biodiversidad también incluyan medidas para la protección de la pobreza y la promoción de un desarrollo sostenible.






13 maig 2015

Limón, Vinagre y bicarbonato....limpieza ecológica



Algunas fórmulas ecológicas para la limpieza doméstica....

Cáscaras de frutas y vinagre blanco 

Para hacer este limpiador casero para superfícies duras, sumerge la piel de dos limones, naranjas o pomelos en una botella de vinagre blanco destilado durante una semana. Después se cuela la mezcla en una botella con pulverizador  y se puede usar para limpiar superficies duras. No usar sobre el mármol.

Limón y bicarbonato sódico

Este limpiador y abrillantador es para el acero inoxidable. Corta medio limón y espolvorea por encima un poco de bicarbonato. Utiliza bayeta ecológica para remojar en caso de que haya restos muy pegados y a continuación la pasas de nuevo hasta retirarlos por completo.

Vinagre blanco y agua.

Para ello, mezcla a partes iguales en una botella con pulverizador agua y vinagre blanco. Añade unas gotas de limón y pulveriza sobre los cristales.

Es recomendable el uso de la bayeta ecológica suave, así evitas rayar los cristales.

Pasa la goma limpiacristales o frota con papel de periódico para abrillantar.





13 març 2015

L'Estany de la murtra


L’estany de la Murtra es troba situat a sobre de la Plana deltaica del riu Llobregat. En concret L’estany de la Murtra es troba ubicat al kilòmetre 186,9 de la C-31, antiga autovia de Castelldefels, entre els municipis de Gavà i Viladecans, al delta del riu Llobregat.

El Delta del Llobregat ocupa una extensió d’uns 97 Km2 entre  el massís del Garraf-Ordal, l’actual Parc Natural de Collserola, la muntanya de Montjuïc i la mar.

La plana del Llobregat s’ha anat formant en els darrers 2.000 anys amb l’aportació de materials sedimentaris provinents del riu Llobregat i de les rieres i els torrents que venen de les muntanyes.

El riu Llobregat és l’eix de la comarca del Baix Llobregat. Des del seu naixement fins a la mar recorre uns 157 Km i ha modelat paisatges ben diferents.

Històricament ha estat un riu aprofitat per la industrialització de la zona, per produir electricitat, o com a matèria primera en alguns processos de producció.

Les seves aigües reguen conreus i abasteixen a molts habitants de l’àrea metropolitana.

Després de moltes dècades de deteriorament s’estan realitzant esforços per recuperar el riu i la xarxa d’espais naturals vinculats com la Murtra, el Remolar i les Filipines o Cal Tet.




La Murtra és un estany que es va anar formant al litoral quan, segles enrera, en aquest lloc hi havia un estuari i aquest es va anar tancant amb els sediments que arribaven a la plana deltaica. També la dinàmica litoral va fer que l’estuari evolucionés cap a un delta.


Aquest estany es va generar al darrera d’una barrera sorrenca, paral·lela a la costa, la qual va començar a isolar una faixa d’aigua, en contacte amb la mar i que es va anar omplint de sediments.

Es tracta d’una zona d’antics aiguamolls on el nivell freàtic es troba arran de terra i que quan plou l’aigua emergeix  inundant la superfície.

La Murtra antigament era el sobreeixidor natural de la pluja, era l’estany que drenava l’aigua de les pluges cap el mar. La Murtra tenia continuïtat amb la Murtrassa en direcció Nord-Sud i arribava gairebé a l’antic camí Ral.

En època de pluges tota la marina de Gavà i de Viladecans es convertia en un enorme llac que acollia les aigües i fins que aquestes no s’infiltraven la zona quedava aïllada sense poder-hi fer cap activitat.


El projecte de restauració ambiental  dels espais naturals de la Murtra i la Murtrassa i el seu entorn, és un projecte de restauració de les comunitats vegetals, integració paisatgística i ordenació del territori en un entorn amb elevades pressions antròpiques. 

L’objectiu del projecte és millorar la biodiversitat i la dinàmica ecosistèmica de l’espai.
S’ha realitzat una fase de sanejament amb tasques relacionades amb la  millora morfològica, plantacions d’arbres, arbustos, helòfits i sembra d’herbàcies.
Posteriorment es realitzen els treballs de manteniment al finalitzar la restauració.
Els marges de la llacuna s’han condicionat i els residus de diferent naturalesa que els contaminava s’han retirat, millorant decisivament la qualitat dels sòls i facilitant l’expansió de la vegetació de ribera.
S’ha ampliat sensiblement l’entorn de l’estany, amb la retirada de gran part de l’antic camí d’accès a la depuradora i la creació d’un camí de prioritat per vianants, associat a un apantallament vegetal que contribueix a la integració paisatgística de les instal·lacions.

A més de limitar el dipòsit de les sorres que transporten els canals de reg fins a la llacuna limitant la seva capacitat, s’ha construït un sistema de gabions per a la retenció de sediments, i s’han instal·lat unes illes flotants que complementen la funció de retenció de sediments, a més de crear espais per a la nidificació de les aus.





La millora de l’entorn es desenvolupa en el projecte mitjançant aquestes actuacions:

TRAMPA DE SEDIMENTS
Sistema de retenció de sediments amb dic de gabions submergits de petita alçada que reté els sediments fins i alenteix el procés de colmatació de l’estany. Aquesta mesura permet reduir la necessitat de dragar l’estany, acció que constitueix un fort impacte sobre l’ecosistema

MODIFICACIÓ ACCÉS I APANTALLAMENT CAMÍ DEPURADORA
Retirada parcial del paviment asfàltic del Camí de la Murtra, reduint el seu ample de 7 a 3 metres, el qual permet la revegetació d’una superfície més ampla cap a la làmina d’aigua, i l’apantallament de la tanca de la depuradora amb una franja de canyissar autòcton.

NETEJA I REPERFILAT VORES ESTANY
Neteja i esbrossada del terreny, eliminant les espècies invasores (Canya americana i Herba de les Pampes), retirant del terreny els reblerts de residus sobretot de la construcció, abocats en les darreres dècades.

PLANTACIÓ D’ESPÈCIES AUTÒCTONES I LA SEVA EVOLUCIÓ NATURAL
Plantació a les vores de l’aigua, de plantes autòctones típiques de les nostres zones humides, com el canyís, el jonc i el lliri groc. Formació de bosquines de ribera, amb la plantació de albers, freixes de fulla petita, salzes i  pollancres, a la vora de la zona protegida, que separen visualment l’àmbit de l’autovia C-31.

NOUS HÀBITATS (ILLES FLOTANTS/PLATGES)
És important destacar l’enriquiment de l’espai amb la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants, i les platges de llims on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.

Les illes flotants consisteixen en plaques flotants  de malla de coco, plantades amb canyís. Les arrels que es desenvolupen sota l’aigua gràcies als forats de la placa, retenen una part dels sediments que els canals porten a l’estany. Per tal que tinguin una bona funcionalitat, les platges tenen un pendent mínim, aproximadament d’un 2%, i esta coberta de reblert de material seleccionat procedent de la pròpia obra, per tal d’evitar que hi creixi el Canyissar. Aquestes illes han afavorit l’estada temporal de les aus durant l’ obra, i constitueixen amb l’obra acabada un espai aïllat per a la nidificació.

Les platges de llims que l’obra ha estabilitzat, creen un hàbitat idoni per algunes aus i la seva posta d’ous, ja que aquestes aus (anomenades limícoles) necessiten d’una terra tova que pugui ser gratada.

ZONES D’ESTADA I MIRADORS
Bosc de ribera per a les estades de visitants i de grups escolars, amb plantacions d’albers, salzes, freixes de fulla petita i pollancres. Amb bancs col·locats sense cap ancoratge o cimentació.  Miradors d’aus, als dos marges de l’estany, amb la finalitat de rebre grups de nens i joves de les escoles del voltant o qualsevol altra mena de
visitant, en el marc d’un projecte d’ educació mediambiental, gestionat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Són pantalles de fusta amb petites finestres, a diverses alçades, que permeten arribar fins a la vora de l’estany i veure les aus sense espantar-les. Paviment de fusta que delimita, sense necessitat de cimentació, las zones de l’entorn de l’estany on és permesa la freqüentació.

L’espai està dotat d’un aparcament per als visitants.