Malbaratament alimentari, un altre dels excessos de la humanitat

El malbaratament alimentari és el menjar que perdem o llencem durant tota la cadena

alimentària destinada al consum humà.

També es considera malbaratament aquell menjar que s’ha produït per alimentar la població

i que s’acaba aprofitant per a altres usos, com ara l’alimentació del bestiar.

Les causes són molt diverses però en destaquen l'excès de producció, el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions agropecuàries, els supermercats, comerços, restaurants, les famílies... una llista molt àmplia. 

Segons un estudi de la FAo de 2011 Global food losses and food waste, cada any es perden o malbaraten 1.300 tones de menjar. 

El pitjor de tot és que no tota la Humanitat té la mateixa facilitat per accedir als aliments i que a més bona part d'aquesta passa gana. 

Una dada que "esgarrifa" dons és  un terç del que es produeix a tot el món. Això té conseqüències  tant a nivell social com ambiental. 

Cada vegada que llencem menjar, també estem llençant tot el que hi ha vinculat a aquell aliment com són els recursos que s'han destinat a la seva producció com el sòl, l'aigua, energia . També estem contribuint a l'increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera. A més quantitat d'aliment llençat major és aquest impacte i com més lluny es produieix aquest aliment més emissions de CO2 estem contribuint a deixar en aquest planeta.

El nostre comportament com a consumidors pot ajudar moltíssim. Una norma moral a seguir és la de comprar només el que necessitem sobretot :el menjar no es llença!

Des d'aquest punt de partida s'ens acudeixen consells per no malbaratar com endreçar bé la nevera, planificar els menús i la compra, comprar  productes locals a botigues del poble o ciutat, guardar i conservar bé els aliments, i descobrir la cuina d'aprofitament que ens ofereix una ampla varietat de receptes senzilles i boníssimes.

Una reina de la tardor: la carbassa

Sembla mentida que d'una senzilla pipa en surti una planta tan extensa com la carbassera i que dóni una producció de fruits tan gran!

La carbassa és una planta anual, herbàcia, més o menys enfiladissa...botànicament parlant pertany la família de les curcubitàcees de les que se'n distingeixen tres espècies:

La Curcubita maxima la carbassa pròpiament coneguda, Curcubita moschata, la de cabell d'àngel (mmmmmm) i la Curcubita pepo o carbassó, famós a l'estiu i que sembla que creixi a moments! Entre les tres la forma dels seus fruit i les pepites en són molt diferents. Les  dues primeres tenen circells i de les tres en podem menjar les flors.

De la Curcubita maxima hem de dir que fa un fruit allargassat amb alguns solcs més o menys profunds. La seva carn és de color blanquinós  o rosadet segons la varieat. En canvi la  carbassa de cabell d'angel és arrodonida i té la pell llisa de color verd jaspiat. La seva carn forma brins i és d'un color groguenc pàlid.


Són un aliment antioxidant i per tant ajuden a la neutralització dels radicals lliures. Aporta vitamines del grup B, vitamina A i C i minerals com el magnesi, el fósfor, ferro, coure, zenc, i àcid fòlic. Ajuda a "cremar greix" i a prevenir el restrenyiment.

Es pot menjar de moltes maneres: al forn, en sopes i cremes, amb d'altres verdures, se'n fa melmelada...

Una buena gestión del turismo exige garantizar la sostenibilidad de los recursos de los que depende

La Educación Ambiental es educación sobre cómo continuar el desarrollo al mismo tiempo que se protege, preserva y conserva los sistemas de soporte vital del planeta. Esta es la idea detrás del concepto de desarrollo sostenible. 

Desde Fundación Sigea proponemos una educación para el desarrollo sostenible en el Delta del Llobregat , donde disponemos de una gran cantidad de recursos que permite acercar a los visitantes y alumnos a la realidad del entorno en el que nos encontramos. Estos recursos constituyen nuestras señas de identidad, por lo tanto los bienes que los integran deben ser conservados y enriquecidos por todos.

En los 21 años recién cumplidos de nuestra existencia como entidad medioambiental, podemos constatar el cambio en la percepción y valoración respecto a nuestro entorno nartural más próximo.

Estamos ubicados en viladecans, una ciudad de más de 68.000 habitantes y muy próxima a la ciudad de Barcelona. Nuestro entorno está muy amenazado y cuenta con muchas infraestructuras como el aeropuerto de Barcelona, carreteras, renfe, etc....pero a la vez, en los últimos años se han ido protegiendo las últimas zonas inundables y con aguas permanentes del Delta.
Éstos són algunos de los recursos que aportan valor a nuestro territorio en los cuales desarrollamos actividades d'educación ambiental:

Playas de Viladecans

Riera de Sant Climent de Llobregat, en Viladecans

Pinares en la zona de El Remolar en Viladecans

Camino del Braç de la Vidala en Viladecans

Espai Agroambiental en Parc Agrari del Baix Llobregat, en Viladecans

Camino de acceso al Remolar en Viladecans

Laguna de la Vidala, en Viladecans

conexión de la laguna de la Vidala al estanque del Remolar en Viladecans

pantalla para avistar aves acuáticas en zona del Remolar en Viladecans

marisma en la zona del Remolar en Viladecans

Espai agroambiental en Parc Agrari del Baix Llobregat en Viladecans

A l'hivern a l'hort .....faves i pèsols.

L'hivern al delta del Llobregat, permet cultivar bones verdures. Els risc de gelades pot afectar a tot el territori però per sort els dies freds de veritat, són pocs.


Les faves pertànyen a la família de les lleguminoses. si en voleu plantar a casa demaneu-les de cicle curt, ja que són una més petites.Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2. 

Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol. 

Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals. 


Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.





El pèsol també pertany a les lleguminoses. Són rics en proteïnes, tenen un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.

Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat.
S'associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l'enciam.

Projecte Aula de Natura al Delta del Llobregat

Desde Fundació Sigea hem engegat un projecte de micromecenatge, per la compra i instal·lació d'un aula de natura transportable per situar-la en una finca agrícola: l'Espai Agroambiental del Delta del Llobregat, a Viladecans, Barcelona.

Amb la vostra aportació farem realitat la instal·lació d'un aula de natura enmig d'un espai natural i agrícola del Delta del Llobregat, que millorarà la qualitat i el confort en les activitats, beneficiant directament als nostres alumnes, visitants i per descomptat a vosaltres, els nostres mecenes.

Però, què és un projecte de micromecenatge?

Segons la Viquipèdia, el micromecenatge descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una "start-up", una empresa de creació recent que es troba en fase de desenvolupament de producte i obertura de mercats.

Com es fa?

El micromecenatge és un sistema que es basa en "donacions", que són en realitat inversions ja que al darrere acostuma a haver-hi una "compensació" econòmica, en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa, o, la més habitual, simbòlica, que atrau els mecenes per la compensació proposada.

Normalment es fa una escala de quantitats portades i en funció de l'import s'obtenen unes compensacions o unes altres.

Quines condicions cal complir?

Normalment, els projectes han de ser acceptats pels administradors de les empreses de micromecenatge que demanen creadors responsables, amb projectes de qualitat i amb ganes de tirar-los endavant. No tot s'hi val. Si el projecte és acceptat, es publica, es publicita i s'esperen els resultats. L'emprenedor es compromet a tirar endavant el projecte específic i a no usar les quantitats recaptades per altres finalitats.

Si s'assoleix la quantitat demanada en el temps previst (40 dies des de que comença el projecte), el projecte es tirarà endavant. Si no, l'emprenedor no es quedarà amb la part de diners que ja s'hagin aportat sinó que aquests es retornaran als inversors o mecenes. 

Les nostres recompenses

Els mecenes podeu aportar quantitats que van des dels 5€ fins als 250€.

Les nostres recompenses van en funció de la quantitat aportada.      

LA VIDA ALS MASOS DEL DELTA

El riu Llobregat, amb les seves riuades, desbordaments i inundacions és qui ha format el Delta del Llobregat.

Es tracta d’una plana on hi ha les poblacions de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi. Aquest municipis estan sobre el Delta parcialment ja que també s’han desenvolupat cap a les muntanyes. El Prat del Llobregat és l’únic municipi que es troba totalment a sobre del Delta.

També es troben sobre la plana algunes zones de Cornellà del Llobregat,  l’Hospitalet, i Barcelona.

El delta del Llobregat s’estén des de la muntanya de Montjuïc fins a les muntanyes del Garraf. El riu ha anat variant la seva desembocadura per tot aquest espai al llarg dels darrers dos mil anys.

D’aquesta manera han arribat fins els nostres dies les llacunes litorals que són fruit d’antigues desembocadures abandonades pel riu i que avui són ecosistemes protegits.

Actualment hi ha una mica més de 90 Km2 de Delta que es troba en regressió per la disminució de sediments que aporta el riu i les corrents marines que s’enduen les platges quan hi ha llevantades.

La colonització del Delta es remunta a l’època medieval. Encara avui dia és dreta la masia de Cal Monjo, al Prat, documentada ja al segle XV.

Les terres del delta són terres d’aiguamolls. L’abundància de l’aigua és la protagonista. D’aquí que molts masos del segle XVlll i XlX conservin un mur perimetral que envolta la casa. La presència del riu i l’aqüífer que ocupa tot el delta és la trava més complexa a la qual s’han adaptat els pagesos des de que van iniciar la seva vida al delta.

Als terrenys deltaics del marge esquerra del Llobregat es cultiven gran varietat de fruiters.

A partir del segle XVl, XVll i XVlll les “rompudes” a marina continuen i així es comencen a conrear la majoria de territoris deltaics del Delta sud.

Primer, conreus de secà que sovint s’inundaven degut a que el Llobregat sovint se sortia de “mare”. Els pagesos per minimitzar les conseqüències de les inundacions comencen a construir ja al s.XVll alguns murs per contenir les aigües.

Al segle XlX s’iniciarà el regadiu gràcies , a la construcció del Canal de la Infanta Carlota ( 1819) que circula pel marge esquerra del riu i posteriorment al canal de la dreta que rega els conreus del Sud del de l'any 1858 i  al descobriment de les aigües artesianes al1893.

Viure al delta, devia ser tota una proesa. La mitjana d’edat del s.XV al XVlll no passava dels 25 anys. Condicions de vida miserables, malalties a dojo que es contagiaven no tant sols pel les condicions del medi sinó que també era molt freqüent que la gent adquirís, als encants,  roba i estris de difunts infectats amb malalties incurables, la falta d’higiene, sense medicina, etc...

Era el temps “quan els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com animals”. La vida als masos eren els conreus, els animals, i tota aquells oficis artesans que els permetien autoabastir-se.  Era una economia d’autosuficiència. La vida pagesa sovint estava regulada pels horaris de menjar del animals.

Les cases pertanyien a senyors i  els masovers en tenien cura. Al voltant de la casa l’hort, l’era, els corrals i el pou. Les quadres amb el bestiar dins la primera planta. Ben a prop, la cuina, lloc de treball i estança principal on els masovers feien la vida familiar, amb el foc a terra i una taula gran.

A les golfes de la casa, a la planta superior, s’emmagatzemaven eines pels treballs de temporada També es feia servir com a graner, es penjaven els tomàquets, cebes, raïm, figues, i alls entre altres aliments  per assecar-los.

Al mercat  no s’hi podia anar massa sovint. Els diners eren escassos i circulaven poc. Gairebé mai els pagesos viatjaven i les relacions socials eren minses. De tant en tant els masos rebien alguna visita.

Al segle XX les poblacions del delta creixen amb l’arribada d’immigrants atrets pel creixement de la ciutat de Barcelona i a la instal·lació de les indústries.

Població	1900	1910	1920	1930
Castelldefels	289	340	365	601
El Prat del Llobregat	1.825	1.982	2.386	5.145
Sant Boi de Llobregat	5.311	5.301	6.556	8.867
Sant Climent de Llobregat	984	1.018	1.052	1.125
Viladecans	1.190	1.254	1.576	3.004

* Gràfica de la població als municipis del Delta de Llobregat, extreta del llibre compilat per X. Bel Calderé,  Vint Històries de vida. Editat el 2007 per l’ajuntament de Viladecans.

Les masies del delta del Llobregat al segle XX continuen essent explotacions agràries. Durant anys es practica l’agricultura intensiva per abastir el mercat del Born de Barcelona i posteriorment Mercabarna.

A l’actualitat encara en queden d’habitades però la vida en elles ha canviat. La majoria de feines antigues ja no les fa ningú i els pagesos escullen quina mena de producció practiquen. En la majoria de cassos realitzen producció integrada combinant tècniques d’agricultura convencional i tractaments ecològics, assessorats per tècnics del Consorci del Parc Agrari.

En el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat s'anomena un llistat d'edificacions tradicionals.

El llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix la Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu article 50.2.

En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en termes de patrimoni, si  a nivell municipal (catàlegs i/o pla especial), a nivell provincial (inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural) s’indiquen en el llistat afegint la clau p.

En conseqüència, la inclusió d’una edificació dins el present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa edificació pugui tenir segons el Catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi, considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Gavàt. 1 Can Rovira



El Prat de Llobregatt. 4 Ca l’Enric del Costelleta
t. 5-p Cal Felip del Coracero
t. 6-p Cal Jaume del Bitxot
t. 7-p Cal Joanet del Tivis
t. 8 Cal Miquel de l’Àgata
t. 9-p Cal Monjo
t. 10-p Cal Nani
t. 11 Cal Senyoret
t. 12 Cal Tudela
t. 13 Can Bieló
t. 14 Can Bonic
t. 15-p Can Comes
t. 16-p Can Ferrers
t. 17-p Can Met Natrus
t. 18-p Can Misses
t. 19-p Can Negre
t. 20-p Can Parellada
t. 21-p Can Ribes
t. 22-p Can Rovira
t. 23 Can Salom
t. 24-p Ricarda, La


Sant Boi de Llobregatt. 25-p Ca l’Hortènsia
t. 26 Ca l’Inglada
t. 27 Ca la Rosa
t. 28 Cal Florenci
t. 29-p Cal Font
t. 30 Cal Francès
t. 31 Cal Gaietano
t. 32 Cal Jaume del Sebastià
t. 33-p Cal Maurici
t. 34 Cal Missaire
t. 35 Cal Nani
t. 36 Cal Notari
t. 37 Cal Pastera
t. 38 Cal Pelut
t. 39 Cal Pinques
t. 40 Cal Pollo
t. 41 Cal Sanz
t. 42 Cal Xagó
t. 43 Cal Xic Parellada
t. 44-p Can Balenyà
t. 45 Can Bonic
t. 46 Can Cerdà
t. 47 Can Codina
t. 48 Can Mataberres
t. 49 Can Parès
t. 50 Can Pau Gros
t. 51-p Can Penyasco
t. 52 Can Pica Sal
t. 54 Can Treginer
t. 55 Casa Blanca, La
t. 56 Casa Groga, La
t. 57 Caseta del Mercior, La
t. 58 Mas Andreu
t. 59 Mas Carbonell
t. 60 Mas Llopis
t. 61-p Mas Pineda



Viladecanst. 62 Cal Dimoni
t. 63 Can Feliu
t. 64 Can Roc de la Marina
t. 65 Can Sabadell
t. 66 Can Seguí
t. 67 Can Simó de la Marina
t. 68 Can Zorrilla
t. 69 Colònia Montserrat
t. 70 Emissora, L’
t. 71 Marines, Les
t. 72 Mas Novell
t. 73 Masia Oliver

Activitats escolars al Parc Agrari del Baix Llobregat

"L'Ecosistema Agrari" és el programa pedagògic organitzat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat format per la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Unió de Pagesos i els ajuntaments de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Papiol, Prat de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant vicens dels horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans.

El periode d'aplicació del programa és entre els mesos d'octubre i juny.

Els alumnes a més de visitar la finca de Can Comas i descobrir l'agricultura al Delta del Llobregat i la Vall Baixa poden participar en un concurs de receptes de cuina del Parc Agrari.

A final de curs, a les tres millors receptes se les obsequiarà amb una cistella de producte fresc.

Fundació Sigea realitza conjuntament amb el pagès Josep Pascual monitoritza les activitats del programa. Aquestes estan adreçades als alumnes del cicle superior de l'Educació Primària dels catorze municipis del Par Agrari.