Com cada estiu, i com que ho tenim ben a prop, ens hem anat a banyar a les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes platges, fa uns quants anys eren molt brutes, fins hi tot en algunes no era permès el bany degut a la contaminació de les seves aigües.
Els esforços per part dels municipis i de diferents institucions tant oficials com a no governamentals ha fet que la qualitat de les platges hagi millorat moltíssim. Però encara queda molt per fer i a l'actuallitat hi ha costums que s'imposen a la nostra societat que fan malbé el medi natural.
Parlem del cas concret de tot alló que de forma màgica s'empassen els milers i milers d'inodors de les llars i que des d'aquestes inicia un viatge que afortunadament i en la seva majoria arriba a les depuradores: tovalloletes, plàstics, restes químiques de medicaments, quantitats bestials de productes de neteja.... en fi.
Segur que com nosaltres en veieu per moltes platges d'arreu, i si, són un problema.
Així que ens convé a tots de fer menys deixalles i desfer-nos dels residus d'una manera responsable.
Residus que no s'han de llençar al vàter!
L'AEAS ha elaborat una llista de productes que els ciutadans llencen al WC amb més impacte:
Higiene personal.
Tovalloletes "higièniques" o humides, compreses, tampons, bolquers, cotons i altres materials de cel.lulosa o tèxtil similars, a més de preservatius. Aquests últims són els més visibles i els més nombrosos i, encara que no són els més perillosos per al medi ambient, produeixen embussos, danys i més consum energètic en els sistemes de sanejament. Fernando Morcillo, director general de l'Associació Espanyola de Proveïments d'Aigua i Sanejament (AEAS), assegura que el sector dels productes d'higiene domèstica utilitza una publicitat desafortunada perquè confon característiques favorables -com la biodegradació- amb la bondat ecològica absoluta o la presumpta comoditat (abocar-ho al vàter o a la pica), enfront del seu extraordinari impacte negatiu.
Fàrmacs i cosmètics: la Unió Europea (UE) ja marca limitacions en aquestes substàncies, perquè en nivells baixos provoquen als organismes aquàtics problemes de creixement, desenvolupament, disfuncions sexuals i tares genètiques.
Pintures i dissolvents: els seus components químics poden ser molt tòxics i per això convé no llençar-los per l'inodor.
Sabons i detergents: tenen fosfats que, abocats a l'aigua, provoquen el creixement d'algues en prejudici d'altres formes de vida. Les depuradores necessiten uns procediments químics molt costosos per a eliminar-los.
Trituradores d'escombraries: s'utilitzen per rebutjar per la pica els residus orgànics en comptes de fer-ho amb la galleda de les escombraries. Aquesta mala pràctica contamina les aigües residuals, sobrecarrega les depuradores i embussa les xarxes de clavegueram.
Olis vegetals usats: generen unes "boles de greix" que embussen els col·lectors i dificulten la sortida dels gasos, fet que provoca males olors a les ciutats.
Greixos alimentaris i olis usats d'automoció: tenen una capacitat d'obstrucció més gran que els anteriors.
Pesticides i insecticides: contenen clor, sofre i sulfat de coure i provoquen les taxes d'emissions més altes a col.lectors i sanejaments públics.
Equips per a reduir la calç i altres sals en l'aigua de consum públic: cada vegada més utilitzats, incrementen la concentració de sals amb problemes en la depuració i en l'abocament als llits de l'aigua depurada.
Productes i substàncies químiques perilloses: haurien d'emmagatzemar-se i lliurar-se en una deixalleria o punt net.
Medicaments: cal portar-los als punts de recollida SIGRE, situats a les farmàcies i als centres de salut.
Oli usat: l'oli es pot reciclar i cada vegada més ciutats ofereixen contenidors específics per fer-ho.
Residus orgànics: d'una banda, es podrien separar les escombraries que puguin comportar-se i, d'altra banda, es podria posar al bany una paperera per unir-se després a la resta d'escombraries orgàniques produïdes a casa, i dipositar-les al contenidor corresponent.
Amb la intenció de fomentar el desenvolupament sostenible ens dediquem a crear i realitzar programes d'educació ambiental i projectes de custòdia del territori, realitzant també serveis de protecció i condicionament ambiental.
