Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre. Tetràpodes, ectotèrmics, necessiten hivernar o estivar....
Cada grup d’amfibis presenta una morfologia bàsica diferent: urodels lacertiformes, els anurs raniformes i els àpodes.
A l’actualitat els amfibis són una minúscula representació del que van ser a les zones humides Delta del Llobregat.
Les zones humides tenen un gran valor mediambiental i sociològic ja que intervenen de manera activa en el manteniment de l'equilibri natural. També són una part molt important en el desenvolupament econòmic i cultural de les zones humanitzades.
No obstant això, un percentatge molt elevat d'elles ha patit una important degradació o simplement han desaparegut com a conseqüència de la pressió exercida pels canvis en els usos del sòl, l'alteració i la fragmentació dels hàbitats, la pèrdua, degradació i contaminació dels medis aquàtics reproductors i de les zones humides en general i la introducció d’espècies.
L’any 2001 es van començar les obres del Pla Delta del Llobregat amb dos grans projectes destinats a satisfer les necessitats infraestructurals de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
D’una banda l’ampliació de les zones portuàries i d'altra l’ampliació de l’aeroport del Prat amb la construcció de la tercera pista i la nova terminal.
Tot això va comportar la pèrdua d'hàbitats naturals, el desviament del riu Llobregat i l’augment de la xarxa viària, els quals han comportat modificacions importants en la estructura del medi natural del delta del Llobregat.
Totes aquestes obres de gran envergadura han provocat una profunda alteració del medi natural del delta del Llobregat que ha modificat novament i d’una forma important la riquesa herpetològica y la distribució dels amfibis i rèptils de la zona.
El Delta del Llobregat, a principis del segle XX era una zona fonamentalment natural i agrícola.
Actualment aquestes àrees només representen el 21% del territori.
Amb la transformació i ús del territori es va provocar l’aïllament de les poblacions i una disminució dels seus efectius per sota del que consideraríem un mínim viable.
Amb la contaminació de les aigües i la salinització de les aigües del delta s’impedeix la reproducció dels amfibis i ha implicat la seva desaparició en molts espais. Les espècies d’altres animals exòtics introduïdes a la zona encara tindran més conseqüències. En diferents estudis s’ha constatat la desaparició en un 70% les espècies d’amfibis al Delta.
A l’actualitat la granota verda és abundant al Delta, la reineta és molt escassa igual que el tòtil.
A l’estiu de 2010 el Consorci per a la Protecció dels Espais Naturals del Delta del Llobregat realitza un projecte de creació de basses d’aigua neta per fomentar on s’han alliberat individus per afavorir la dispersió de les espècies pel territori.
Des del mes de desembre de 2010 Fundació Sigea ha posat en marxa el projecte de recuperació de hàbitats per amfibis a les valls de l’Espai Agroambiental. Aquest projecte forma part del projecte SARE(Seguimiento de los Anfibios y Reptiles Españoles) que va néixer amb la necessitat de comptar amb sèries temporals que puguin detectar tendències de la població a llarg termini per l’herpetofauna i sota la mateixa filosofia d’altres projectes existents per altres grups de fauna com els programes per les aus SACRE o NOCTUA de la SEO o el programa de papallones diürnes BMS (Butterfly Monitoring scheme) a Catalunya. Actualment hi ha programes de seguiment a llarg termini d’amfibis i rèptils amb voluntariat a Holanda i al Regne Unit (NARRS).
La Asociación Herpetológica Española (AHE), ha preparat la metodologia per a la realització dels censos que de forma col·lectiva permetran, a llarg termini, avaluar les tendències poblacionals d’aquests animals.
La unitat de mostreig és duna quadrícula UTM 10x10 Km amb l’objecte d’unificar la informació existent i uniformar els programes de seguiment o amb d’altres grups taxonòmics. El total de les més de 5600 quadrícules que corresponen, en tot o en part a territori espanyol, són oferides pel seu mostreig.
El mostreig requereix una gran fidelitat, compromís temporal i experiència de les persones que el realitzin.
Fundació Sigea ha realitzat la primera fase del projecte a l’Espai Agroambiental. Allà s’ha augmentat la profunditat de les valls que rodegen la finca i s’han netejat de canya. També s’han creat dues basses impermeabilitzades en mig de la finca que s’han omplert amb aigua de la pluja. S’ha tret herba mecànicament en un dels marges de les valls i es manté amb canyís permanent l’altre. Finalment s ‘han plantat bogues a l’entorn de les basses.
Prats humits, herbassars, jonqueres al delta... L’aigua de la pluja deixava el paisatge anegat durant temps i amb aigua neta espais per a la reproducció dels amfibis.
Avui la natura al Delta del Llobregat està protegida en molts espais repartits pel territori. Els projectes que les entitats promocionem posen en pràctica la nostra intenció de conservació dels espais naturals i de la vida que contenen.
