Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris delta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris delta. Mostrar tots els missatges

12 de gen. 2017

Espais Agroambientals



Fundació sigea és una entitat que ofereix un servei a la societat que es concreta en l'àmbit del medi ambient i del patrimoni i volem generar les millors condicions per a que tots els nostres beneficiaris s'encomanin per tota la vida en l'estima per la natura , el territori i el medi ambient.

Amb la intenció de fomentar el desenvolupament sostenible ens dediquem a crear i realitzar programes d'educació ambiental i projectes de custòdia del territori, realitzant també serveis de protecció i condicionament ambiental.

Passejar per qualsevol dels espais agroambientals que hem desenvolupat en els darrers anys, és una experiència que educa, recorda el valor del territori pròxim, i contribueix a la promoció turística local i comarcal.
Els espais agroambientals combinen natura, ciència i ecologia. És molt important que tothom s'adoni que els espais naturals són fonamentals, imprescindibles i que ens aporten VALOR als nostres municipis tant pressionats pel ciment.

Us recomanem les visites guiades als espais naturals protegits i als espais agroambientals que gestionem. En aquests darrers hem fet actuacions de recuperació ambiental i dels antics conreus tradicionals tant a muntanya com al Delta del Llobregat.


23 de set. 2015

Una reina de la tardor: la carbassa



Sembla mentida que d'una senzilla pipa en surti una planta tan extensa com la carbassera i que dóni una producció de fruits tan gran!

La carbassa és una planta anual, herbàcia, més o menys enfiladissa...botànicament parlant pertany la família de les curcubitàcees de les que se'n distingeixen tres espècies:

La Curcubita maxima la carbassa pròpiament coneguda, Curcubita moschata, la de cabell d'àngel (mmmmmm) i la Curcubita pepo o carbassó, famós a l'estiu i que sembla que creixi a moments! Entre les tres la forma dels seus fruit i les pepites en són molt diferents. Les  dues primeres tenen circells i de les tres en podem menjar les flors.

De la Curcubita maxima hem de dir que fa un fruit allargassat amb alguns solcs més o menys profunds. La seva carn és de color blanquinós  o rosadet segons la varieat. En canvi la  carbassa de cabell d'angel és arrodonida i té la pell llisa de color verd jaspiat. La seva carn forma brins i és d'un color groguenc pàlid.


Són un aliment antioxidant i per tant ajuden a la neutralització dels radicals lliures. Aporta vitamines del grup B, vitamina A i C i minerals com el magnesi, el fósfor, ferro, coure, zenc, i àcid fòlic. Ajuda a "cremar greix" i a prevenir el restrenyiment.

Es pot menjar de moltes maneres: al forn, en sopes i cremes, amb d'altres verdures, se'n fa melmelada...

20 de maig 2015

22 de mayo Día Internacional de la Diversidad Biològica





La Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó el 22 de mayo como el Día Internacional de la Diversidad Biológica, mediante la resolución 55/201 Documento PDF, con el propósito de informar y concienciar a la población y a los Estados sobre las cuestiones relativas a la biodiversidad. La fecha se eligió para que coincidiera con el aniversario de la aprobación del Convenio sobre la Diversidad Biológica en 1992.

El lema para el año 2015 refleja la importancia de los esfuerzos encaminados a incluir unos Objetivos de Desarrollo Sostenible en la agenda de las Naciones Unidas para después de este año.

El destino de la humanidad depende de la diversidad biológica, de la riqueza y variedad de los seres vivos del planeta. Es esencial para el desarrollo sostenible y para el bienestar de los humanos, y clave para reducir la pobreza.

Más de 3000 millones de personas dependen de la biodiversidad marina y de los litorales para subsistir y otros 1600 millones dependen de los bosques. La degradación de nuestro planeta y la pérdida de biodiversidad amenazan el sustento de más de 1000 millones de personas que viven en zonas secas y subhúmedas.


Por todo ello, es importante que las estrategias para la protección de la biodiversidad también incluyan medidas para la protección de la pobreza y la promoción de un desarrollo sostenible.






13 de març 2015

L'Estany de la murtra


L’estany de la Murtra es troba situat a sobre de la Plana deltaica del riu Llobregat. En concret L’estany de la Murtra es troba ubicat al kilòmetre 186,9 de la C-31, antiga autovia de Castelldefels, entre els municipis de Gavà i Viladecans, al delta del riu Llobregat.

El Delta del Llobregat ocupa una extensió d’uns 97 Km2 entre  el massís del Garraf-Ordal, l’actual Parc Natural de Collserola, la muntanya de Montjuïc i la mar.

La plana del Llobregat s’ha anat formant en els darrers 2.000 anys amb l’aportació de materials sedimentaris provinents del riu Llobregat i de les rieres i els torrents que venen de les muntanyes.

El riu Llobregat és l’eix de la comarca del Baix Llobregat. Des del seu naixement fins a la mar recorre uns 157 Km i ha modelat paisatges ben diferents.

Històricament ha estat un riu aprofitat per la industrialització de la zona, per produir electricitat, o com a matèria primera en alguns processos de producció.

Les seves aigües reguen conreus i abasteixen a molts habitants de l’àrea metropolitana.

Després de moltes dècades de deteriorament s’estan realitzant esforços per recuperar el riu i la xarxa d’espais naturals vinculats com la Murtra, el Remolar i les Filipines o Cal Tet.




La Murtra és un estany que es va anar formant al litoral quan, segles enrera, en aquest lloc hi havia un estuari i aquest es va anar tancant amb els sediments que arribaven a la plana deltaica. També la dinàmica litoral va fer que l’estuari evolucionés cap a un delta.


Aquest estany es va generar al darrera d’una barrera sorrenca, paral·lela a la costa, la qual va començar a isolar una faixa d’aigua, en contacte amb la mar i que es va anar omplint de sediments.

Es tracta d’una zona d’antics aiguamolls on el nivell freàtic es troba arran de terra i que quan plou l’aigua emergeix  inundant la superfície.

La Murtra antigament era el sobreeixidor natural de la pluja, era l’estany que drenava l’aigua de les pluges cap el mar. La Murtra tenia continuïtat amb la Murtrassa en direcció Nord-Sud i arribava gairebé a l’antic camí Ral.

En època de pluges tota la marina de Gavà i de Viladecans es convertia en un enorme llac que acollia les aigües i fins que aquestes no s’infiltraven la zona quedava aïllada sense poder-hi fer cap activitat.


El projecte de restauració ambiental  dels espais naturals de la Murtra i la Murtrassa i el seu entorn, és un projecte de restauració de les comunitats vegetals, integració paisatgística i ordenació del territori en un entorn amb elevades pressions antròpiques. 

L’objectiu del projecte és millorar la biodiversitat i la dinàmica ecosistèmica de l’espai.
S’ha realitzat una fase de sanejament amb tasques relacionades amb la  millora morfològica, plantacions d’arbres, arbustos, helòfits i sembra d’herbàcies.
Posteriorment es realitzen els treballs de manteniment al finalitzar la restauració.
Els marges de la llacuna s’han condicionat i els residus de diferent naturalesa que els contaminava s’han retirat, millorant decisivament la qualitat dels sòls i facilitant l’expansió de la vegetació de ribera.
S’ha ampliat sensiblement l’entorn de l’estany, amb la retirada de gran part de l’antic camí d’accès a la depuradora i la creació d’un camí de prioritat per vianants, associat a un apantallament vegetal que contribueix a la integració paisatgística de les instal·lacions.

A més de limitar el dipòsit de les sorres que transporten els canals de reg fins a la llacuna limitant la seva capacitat, s’ha construït un sistema de gabions per a la retenció de sediments, i s’han instal·lat unes illes flotants que complementen la funció de retenció de sediments, a més de crear espais per a la nidificació de les aus.





La millora de l’entorn es desenvolupa en el projecte mitjançant aquestes actuacions:

TRAMPA DE SEDIMENTS
Sistema de retenció de sediments amb dic de gabions submergits de petita alçada que reté els sediments fins i alenteix el procés de colmatació de l’estany. Aquesta mesura permet reduir la necessitat de dragar l’estany, acció que constitueix un fort impacte sobre l’ecosistema

MODIFICACIÓ ACCÉS I APANTALLAMENT CAMÍ DEPURADORA
Retirada parcial del paviment asfàltic del Camí de la Murtra, reduint el seu ample de 7 a 3 metres, el qual permet la revegetació d’una superfície més ampla cap a la làmina d’aigua, i l’apantallament de la tanca de la depuradora amb una franja de canyissar autòcton.

NETEJA I REPERFILAT VORES ESTANY
Neteja i esbrossada del terreny, eliminant les espècies invasores (Canya americana i Herba de les Pampes), retirant del terreny els reblerts de residus sobretot de la construcció, abocats en les darreres dècades.

PLANTACIÓ D’ESPÈCIES AUTÒCTONES I LA SEVA EVOLUCIÓ NATURAL
Plantació a les vores de l’aigua, de plantes autòctones típiques de les nostres zones humides, com el canyís, el jonc i el lliri groc. Formació de bosquines de ribera, amb la plantació de albers, freixes de fulla petita, salzes i  pollancres, a la vora de la zona protegida, que separen visualment l’àmbit de l’autovia C-31.

NOUS HÀBITATS (ILLES FLOTANTS/PLATGES)
És important destacar l’enriquiment de l’espai amb la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants, i les platges de llims on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.

Les illes flotants consisteixen en plaques flotants  de malla de coco, plantades amb canyís. Les arrels que es desenvolupen sota l’aigua gràcies als forats de la placa, retenen una part dels sediments que els canals porten a l’estany. Per tal que tinguin una bona funcionalitat, les platges tenen un pendent mínim, aproximadament d’un 2%, i esta coberta de reblert de material seleccionat procedent de la pròpia obra, per tal d’evitar que hi creixi el Canyissar. Aquestes illes han afavorit l’estada temporal de les aus durant l’ obra, i constitueixen amb l’obra acabada un espai aïllat per a la nidificació.

Les platges de llims que l’obra ha estabilitzat, creen un hàbitat idoni per algunes aus i la seva posta d’ous, ja que aquestes aus (anomenades limícoles) necessiten d’una terra tova que pugui ser gratada.

ZONES D’ESTADA I MIRADORS
Bosc de ribera per a les estades de visitants i de grups escolars, amb plantacions d’albers, salzes, freixes de fulla petita i pollancres. Amb bancs col·locats sense cap ancoratge o cimentació.  Miradors d’aus, als dos marges de l’estany, amb la finalitat de rebre grups de nens i joves de les escoles del voltant o qualsevol altra mena de
visitant, en el marc d’un projecte d’ educació mediambiental, gestionat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Són pantalles de fusta amb petites finestres, a diverses alçades, que permeten arribar fins a la vora de l’estany i veure les aus sense espantar-les. Paviment de fusta que delimita, sense necessitat de cimentació, las zones de l’entorn de l’estany on és permesa la freqüentació.

L’espai està dotat d’un aparcament per als visitants.




3 de març 2015

El suelo de cultivo



El suelo, parte superior de la corteza terrestre, es el medio ambiente en el cual se desarrollan las raíces y del cual extraen el agua y los elementos nutritivos que necesita la planta, además de servirle de sostén.

El suelo es un sistema complejo y heterogéneo compuesto por la mezcla de diversos materiales sólidos, líquidos y gaseosos. 

La fase sólida está constituida por una parte mineral, de partículas con formas, tamaños y composición química muy variada, y por una parte orgánica, que abarca desde organismos vivos hasta materiales orgánicos en distintas etapas de descomposición. 

La fase líquida consiste en agua que rellena parte de los huecos entre las partículas sólidas y que lleva disueltos distintos elementos químicos, según la composición del suelo. 

Por último, la fase gaseosa está integrada por el aire, que se difunde en el suelo desde la atmósfera, a través de los espacios entre las partículas y los gases producidos en el propio suelo, por lo que la composición y el volumen es variable. 

La nutrición vegetal es el proceso mediante el cual la planta absorbe del medio que le rodea las sustancias que le son necesarias para desarrollarse y crecer. 

En agricultura ecológica  utilizamos abonos orgánicos como los excrementos de animales, o el compost que obtenemos de los restos vegetales de las propias cosechas. 


En la Tierra se inicia y finaliza la vida para volver a empezar de nuevo. 

Los principales responsables son los microorganismos que habitan en ella. La Tierra no es algo inerte. Está formada aproximadamente por un 90% de minerales, y un 10% de matéria orgánica. La parte orgánica está compuesta por humus, raíces y organismos vivos sobretodo bacterias, hongos, gusanos, insectos.

Los elementos nutritivos son aquellos elementos químicos que son absolutamente imprescindibles o esenciales para el desarrollo completo del ciclo vegetativo de las plantas. 

Son esenciales los siguientes: 

Carbono (C) Hidrógeno (H) Oxígeno (O) Nitrógeno (N) Fósforo (P) Potasio (K) Azufre (S) Calcio (Ca) Magnesio (Mg) Hierro (Fe) Zinc (Zn) Manganeso (Mn) Cobre (Cu) Molibdeno (Mo) Boro (B) Cloro (Cl) A estos 16 elementos podrían añadirse algunos otros, tales como el sodio (Na), el silicio (Si) y el cobalto (Co), que sólo parecen ser necesarios para algunas especies. 

De los 16 elementos nutritivos, los tres primeros se hallan libremente a disposición de la planta en el aire: anhídrido carbónico (CO2) y oxígeno (O2) y por medio del agua (H2O) que absorbe. 

En agricultura ecológica imitamos al máximo los ciclos naturales mediante aportes contínuos de materia orgánica. Pro ejemplo, fijamos nitrógeno a través del cultivo de leguminosas, usamos abono verde segando alrededor de los frutales, compost, cenizas, estiércol de diferentes animales (caballo, cabra y oveja, gallina), etc.


12 de febr. 2015

Un exemple de rotació de conreus per la tardor-hivern



A la natura la diversitat de plantes i éssers vius assegura la fertilitat del sòl. En canvi, en un hort productiu sovint es redueix el nombre d'espècies cultivant poca varietat d'exemplars, arribant  fins hi tot, a cultivar una sola espècie com en el cas dels monocultius.

En aquests cassos el conreu d'una sola planta any rera any, sobre el mateix terreny, en provoca el seu desgast fins arribar-lo a esgotar i provoca el desequilibri ecològic. Cadascuna de les plantes absorveixen de la terra  alguns tipus de minerals i a la vegada, mentre aquestes es van desenvolupant, poden segregar algunes substàncies que poden ser molt tòxiques per la terra on es conreen o bé pels exemplars de la seva mateixa espècie.

A més el monocultiu fa que hi proliferin els paràssits i les malalties que acaben per convertir-se en plagues devastadores. En agricultura ecològica l'associació de conreus és una tècnica que manté l'equilibri del sòl i a més redueix la majoria d'inconvenients de plagues i malalties esmentades. La rotació consisteix en alternar en la mateixa zona de l'hort plantes diferents que s'ha demostrar experimentalment que "funcionen" i aporten l'equilibri al conreu.
a la foto hi teniu  un exemple per conrear a la tardor i l'hivern.

12 de gen. 2015

Cultiva sano, cultiva ecológico

                                
                                     


El huerto implica esfuerzo y muchos sudores! 

Para cultivar sano hay que cuidar  la tierra. Nuestros talleres de agricultura tienen el objetivo de promover su conocimiento, la tradición, la promoción del producto fresco y KM 0 y la alimentación saludable. 

En esta actividad explicamos los consejos más útiles sobre el huerto ecológico familiar, su planificación, algunas prácticas agrícolas, el riego y el abono, el control biológico de las plagas y la asociación -rotación de los cultivos.



8 de gen. 2015

Projecte Aula de Natura al Delta del Llobregat



Desde Fundació Sigea hem engegat un projecte de micromecenatge, per la compra i instal·lació d'un aula de natura transportable per situar-la en una finca agrícola: l'Espai Agroambiental del Delta del Llobregat, a Viladecans, Barcelona.

Amb la vostra aportació farem realitat la instal·lació d'un aula de natura enmig d'un espai natural i agrícola del Delta del Llobregat, que millorarà la qualitat i el confort en les activitats, beneficiant directament als nostres alumnes, visitants i per descomptat a vosaltres, els nostres mecenes.


Però, què és un projecte de micromecenatge?

Segons la Viquipèdia, el micromecenatge descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una "start-up", una empresa de creació recent que es troba en fase de desenvolupament de producte i obertura de mercats.


Com es fa?

El micromecenatge és un sistema que es basa en "donacions", que són en realitat inversions ja que al darrere acostuma a haver-hi una "compensació" econòmica, en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa, o, la més habitual, simbòlica, que atrau els mecenes per la compensació proposada.

Normalment es fa una escala de quantitats portades i en funció de l'import s'obtenen unes compensacions o unes altres.

Quines condicions cal complir?

Normalment, els projectes han de ser acceptats pels administradors de les empreses de micromecenatge que demanen creadors responsables, amb projectes de qualitat i amb ganes de tirar-los endavant. No tot s'hi val. Si el projecte és acceptat, es publica, es publicita i s'esperen els resultats. L'emprenedor es compromet a tirar endavant el projecte específic i a no usar les quantitats recaptades per altres finalitats.

Si s'assoleix la quantitat demanada en el temps previst (40 dies des de que comença el projecte), el projecte es tirarà endavantSi no, l'emprenedor no es quedarà amb la part de diners que ja s'hagin aportat sinó que aquests es retornaran als inversors o mecenes








Les nostres recompenses


Els mecenes podeu aportar quantitats que van des dels 5€ fins als 250€.
Les nostres recompenses van en funció de la quantitat aportada.      




18 d’oct. 2012

Descobrim en bici el Delta del Llobregat!



El passat diumenge dia 7 de novembre vam inaugurar les DESCOBERTES EN BICI DEL DELTA DEL LLOBREGAT, i vam anar a la Reserva Natural del Remolar-Filipines que a més a més vam coincidir amb el Dia Mundial de les Aus. Aquesta sortida també estava dintre de les activitats programades a la Setmana Europea de la Custòdia del Territori. 

Vam fer un recorregut pel carril bici de Viladecans fins arribar a l'espai natural del Remolar on vam poder gaudir de les activitats que es van programar, fins i tot vam poder veure com alliberaven 3 ànecs, una gavina i un parell de tortugues! 

A l'hora de dinar vam anar fins a l'Espai Agroambiental Delta del Llobregat per agafar forces i després de tornada cap a casa. 

Si teniu ganes de gaudir d'un diumenge diferent, només cal que us apunteu! 

Podeu gaudir de la galeria fotogràfica fent clic a la foto següent.






6 de febr. 2012

LES PLATGES DEL DELTA DEL LLOBREGAT







Les platges del delta del Llobregat actualment són extensions més o menys uniformes de sorra molt modificades per l’acció antròpica ens les darreres dècades. 


Des de fa uns anys, també presenten certa regressió degut a que no arriben tants materials sedimentaris continentals, també a la proximitat i proliferació d’instal·lacions portuàries i a la construcció massiva de tot el front litoral, entre d’altres. 





El Prat del Llobregat compta amb una longitud de platja de 7.985 metres, Viladecans 2.480 metres, Gavà amb 3.730 metres i Castelldefels amb 5.000 metres. (Guia de les platges espanyoles, Ministeri de Medi Ambient) Sumen un total de 19.195 metres de llargada de platja de sorra de mida mitjana, amb amplades que van des dels 40 metres fins els 100 metres. 


Les platges del delta no són homogènies. Algunes presenten un petit sistema dunar en recuperació, maresmes i llacunes litorals, una pineda discontínua. 


Les marees ocasionades per l’acció gravitatòria ocasionen pocs moviments en el nivell de la mar. En canvi, les marees que s’anomenen meteorològiques, que s’originen amb l’acció del vent i amb les variacions de la pressió atmosfèrica, poden provocar oscil·lacions de fons a 50 cm. Els vents de Mestral (NW) i Ponent (W) acostumen a ser els de més freqüència. 





Els corrents marins N-S s’enduen les sorres. A la zona Nord és on més es veu l’acció erosiva, a la zona central fluctuen, mentre que al sud les platges comencen a fer-se més estretes. Sorra que ve i va. De vegades, les sorres que transporta el vent, es dipositen en algun lloc, i formen un turó petit per acumulació. En una duna la sorra s’acumula per on bufa el vent i a l’altra banda el pendís cau de sobte. A les platges del delta del Llobregat hi havia dunes naturals. La duna, un substrat mòbil, que pot variar segons les condicions dinàmiques. 


La proximitat a la mar implica una salinitat molt alta arrossegada pel vent en cada gota d’aigua. Els darrers anys, en alguns municipis aquestes dunes s’han creat novament de forma artificial. 


A la Reserva Nartural del Remolar i les Filipines, a Viladecans encara s’observen les dunes seques de sorra, a primera línia de mar que infiltren l’aigua de pluja amb molta facilitat i dunes argilo-sorrenques poblades de vegetació en una segona línia de mar, visible en alguns espais naturals del Delta del Llobregat. Al molts dels municipis del Delta del Llobregat la majoria han quedat immerses en finques particulars. Moltes han desaparegut. Sorres que permeten la fàcil infiltració de l’aigua de pluja que reomple l’aqüífer del Llobregat. 





Els espais buits entre cada gra de sorra permeten la condensació de la humitat i aporta aigua a la varietat de plantes de platja. A la riba de la platja els espais entre cada gra de sorra estan inundats per aigua. Hi ha organismes que hi desenvolupen tot el seu cicle vital. A prop de la primera línia de dunes es troba vegetació discontínua constituïda per la comunitat del jull de platja Agropyrom junceum, més endins la comunitat del borró Ammophila arenaria i encara més endins la comunitat de la crucianel·la Crucianella maritima que creix a les zones on han començat els processos de formació del sòl.


 



Les platges de la costa sud de Barcelona han estat un tradicional atractiu turístic. En els darrers anys, un atractiu urbanístic. Al voltant de 1916 es va instal·lar l’Aero Club de Catalunya en una zona d’aguamolls que posteriorment passarà a ser l’aeroport de Barcelona al Prat del Llobregat. 






Des dels anys 60 l’oferta turística estava concentrada en els càmpings ubicats a primera línia de mar des del Prat fins Gavà. Noms com Cala-Gogo al Prat, El toro Bravo i la Ballena Alegre a Viladecans, el Tres Estrellas i l’Albatros a Gavà, etc. Autèntiques poblacions de bungalows, caravanes, autocaravanes i tendes que reunien a moltes famílies locals a l’hora de passar l’estiu i nombrosos turistes francesos, anglesos, alemanys, italians... 





A Castelldefels l’oferta era hotelera i es consolidava de manera diferent. Molts visitants de Barcelona s’allotjaven al delta del Llobregat. Es tractava d’un turisme bàsicament familiar. 


El turisme ha massificat de forma estacional tota la zona. Preservar els valors naturals de la costa del delta del Llobregat és un objectiu que s’està assolint a fragments, en petites porcions del territori.

25 de gen. 2012

LA VIDA ALS MASOS DEL DELTA




El riu Llobregat, amb les seves riuades, desbordaments i inundacions és qui ha format el Delta del Llobregat.

Es tracta d’una plana on hi ha les poblacions de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi. Aquest municipis estan sobre el Delta parcialment ja que també s’han desenvolupat cap a les muntanyes. El Prat del Llobregat és l’únic municipi que es troba totalment a sobre del Delta.

També es troben sobre la plana algunes zones de Cornellà del Llobregat,  l’Hospitalet, i Barcelona.

El delta del Llobregat s’estén des de la muntanya de Montjuïc fins a les muntanyes del Garraf. El riu ha anat variant la seva desembocadura per tot aquest espai al llarg dels darrers dos mil anys.

D’aquesta manera han arribat fins els nostres dies les llacunes litorals que són fruit d’antigues desembocadures abandonades pel riu i que avui són ecosistemes protegits.

Actualment hi ha una mica més de 90 Km2 de Delta que es troba en regressió per la disminució de sediments que aporta el riu i les corrents marines que s’enduen les platges quan hi ha llevantades.



La colonització del Delta es remunta a l’època medieval. Encara avui dia és dreta la masia de Cal Monjo, al Prat, documentada ja al segle XV.

Les terres del delta són terres d’aiguamolls. L’abundància de l’aigua és la protagonista. D’aquí que molts masos del segle XVlll i XlX conservin un mur perimetral que envolta la casa. La presència del riu i l’aqüífer que ocupa tot el delta és la trava més complexa a la qual s’han adaptat els pagesos des de que van iniciar la seva vida al delta.

Als terrenys deltaics del marge esquerra del Llobregat es cultiven gran varietat de fruiters.

A partir del segle XVl, XVll i XVlll les “rompudes” a marina continuen i així es comencen a conrear la majoria de territoris deltaics del Delta sud.

Primer, conreus de secà que sovint s’inundaven degut a que el Llobregat sovint se sortia de “mare”. Els pagesos per minimitzar les conseqüències de les inundacions comencen a construir ja al s.XVll alguns murs per contenir les aigües.

Al segle XlX s’iniciarà el regadiu gràcies , a la construcció del Canal de la Infanta Carlota ( 1819) que circula pel marge esquerra del riu i posteriorment al canal de la dreta que rega els conreus del Sud del de l'any 1858 i  al descobriment de les aigües artesianes al1893.

Viure al delta, devia ser tota una proesa. La mitjana d’edat del s.XV al XVlll no passava dels 25 anys. Condicions de vida miserables, malalties a dojo que es contagiaven no tant sols pel les condicions del medi sinó que també era molt freqüent que la gent adquirís, als encants,  roba i estris de difunts infectats amb malalties incurables, la falta d’higiene, sense medicina, etc...

Era el temps “quan els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com animals”. La vida als masos eren els conreus, els animals, i tota aquells oficis artesans que els permetien autoabastir-se.  Era una economia d’autosuficiència. La vida pagesa sovint estava regulada pels horaris de menjar del animals.

Les cases pertanyien a senyors i  els masovers en tenien cura. Al voltant de la casa l’hort, l’era, els corrals i el pou. Les quadres amb el bestiar dins la primera planta. Ben a prop, la cuina, lloc de treball i estança principal on els masovers feien la vida familiar, amb el foc a terra i una taula gran.

A les golfes de la casa, a la planta superior, s’emmagatzemaven eines pels treballs de temporada També es feia servir com a graner, es penjaven els tomàquets, cebes, raïm, figues, i alls entre altres aliments  per assecar-los.

Al mercat  no s’hi podia anar massa sovint. Els diners eren escassos i circulaven poc. Gairebé mai els pagesos viatjaven i les relacions socials eren minses. De tant en tant els masos rebien alguna visita.

Al segle XX les poblacions del delta creixen amb l’arribada d’immigrants atrets pel creixement de la ciutat de Barcelona i a la instal·lació de les indústries.

Població1900191019201930
Castelldefels289340365601
El Prat del Llobregat1.8251.9822.3865.145
Sant Boi de Llobregat5.3115.3016.5568.867
Sant Climent de Llobregat9841.0181.0521.125
Viladecans1.1901.2541.5763.004

Gràfica de la població als municipis del Delta de Llobregat, extreta del llibre compilat per X. Bel Calderé,  Vint Històries de vida. Editat el 2007 per l’ajuntament de Viladecans.

Les masies del delta del Llobregat al segle XX continuen essent explotacions agràries. Durant anys es practica l’agricultura intensiva per abastir el mercat del Born de Barcelona i posteriorment Mercabarna.


A l’actualitat encara en queden d’habitades però la vida en elles ha canviat. La majoria de feines antigues ja no les fa ningú i els pagesos escullen quina mena de producció practiquen. En la majoria de cassos realitzen producció integrada combinant tècniques d’agricultura convencional i tractaments ecològics, assessorats per tècnics del Consorci del Parc Agrari.
En el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat s'anomena un llistat d'edificacions tradicionals.
El llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix la Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu article 50.2.

En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en termes de patrimoni, si  a nivell municipal (catàlegs i/o pla especial), a nivell provincial (inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural) s’indiquen en el llistat afegint la clau p.

En conseqüència, la inclusió d’una edificació dins el present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa edificació pugui tenir segons el Catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi, considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.



Gavàt. 1 Can Rovira



El Prat de Llobregatt. 4 Ca l’Enric del Costelleta
t. 5-p Cal Felip del Coracero
t. 6-p Cal Jaume del Bitxot
t. 7-p Cal Joanet del Tivis
t. 8 Cal Miquel de l’Àgata
t. 9-p Cal Monjo
t. 10-p Cal Nani
t. 11 Cal Senyoret
t. 12 Cal Tudela
t. 13 Can Bieló
t. 14 Can Bonic
t. 15-p Can Comes
t. 16-p Can Ferrers
t. 17-p Can Met Natrus
t. 18-p Can Misses
t. 19-p Can Negre
t. 20-p Can Parellada
t. 21-p Can Ribes
t. 22-p Can Rovira
t. 23 Can Salom
t. 24-p Ricarda, La


Sant Boi de Llobregatt. 25-p Ca l’Hortènsia
t. 26 Ca l’Inglada
t. 27 Ca la Rosa
t. 28 Cal Florenci
t. 29-p Cal Font
t. 30 Cal Francès
t. 31 Cal Gaietano
t. 32 Cal Jaume del Sebastià
t. 33-p Cal Maurici
t. 34 Cal Missaire
t. 35 Cal Nani
t. 36 Cal Notari
t. 37 Cal Pastera
t. 38 Cal Pelut
t. 39 Cal Pinques
t. 40 Cal Pollo
t. 41 Cal Sanz
t. 42 Cal Xagó
t. 43 Cal Xic Parellada
t. 44-p Can Balenyà
t. 45 Can Bonic
t. 46 Can Cerdà
t. 47 Can Codina
t. 48 Can Mataberres
t. 49 Can Parès
t. 50 Can Pau Gros
t. 51-p Can Penyasco
t. 52 Can Pica Sal
t. 54 Can Treginer
t. 55 Casa Blanca, La
t. 56 Casa Groga, La
t. 57 Caseta del Mercior, La
t. 58 Mas Andreu
t. 59 Mas Carbonell
t. 60 Mas Llopis
t. 61-p Mas Pineda



Viladecanst. 62 Cal Dimoni
t. 63 Can Feliu
t. 64 Can Roc de la Marina
t. 65 Can Sabadell
t. 66 Can Seguí
t. 67 Can Simó de la Marina
t. 68 Can Zorrilla
t. 69 Colònia Montserrat
t. 70 Emissora, L’
t. 71 Marines, Les
t. 72 Mas Novell
t. 73 Masia Oliver

17 de gen. 2012

La Batracofauna al Delta del Llobregat





Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva  han aconseguit colonitzar el medi terrestre. Tetràpodes, ectotèrmics, necessiten hivernar o estivar....

Cada grup d’amfibis presenta una morfologia bàsica diferent: urodels lacertiformes, els anurs raniformes i els àpodes.

A l’actualitat els amfibis són una minúscula representació del que van ser a les zones humides Delta del Llobregat.

Les zones humides tenen un gran valor mediambiental i sociològic ja que intervenen de manera activa en el manteniment de l'equilibri natural. També són una part molt important en el desenvolupament econòmic i cultural de les zones humanitzades.

No obstant això, un percentatge molt elevat d'elles ha patit una important degradació o simplement han desaparegut com a conseqüència de la pressió exercida pels canvis en els usos del sòl, l'alteració i la fragmentació dels hàbitats, la pèrdua, degradació i contaminació dels medis aquàtics reproductors i de les zones humides en general i la introducció d’espècies.

L’any 2001 es van començar les obres del Pla Delta del Llobregat amb dos grans projectes destinats a satisfer les necessitats infraestructurals de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

D’una banda l’ampliació de les zones portuàries i d'altra l’ampliació de l’aeroport  del Prat amb la construcció de la tercera pista i la nova terminal.

Tot això va comportar la pèrdua d'hàbitats naturals, el desviament del riu Llobregat i l’augment de la xarxa viària, els quals han comportat modificacions importants en la estructura del medi natural del delta del Llobregat.

Totes aquestes obres de gran envergadura han provocat una profunda alteració del medi natural del delta del Llobregat que ha modificat novament i d’una forma important la riquesa herpetològica y la distribució dels amfibis i rèptils de la zona.

El Delta del Llobregat, a principis del segle XX era una zona fonamentalment natural i agrícola.

Actualment aquestes àrees només representen el 21% del territori.

Amb la transformació i ús del territori es va provocar l’aïllament de les poblacions i una disminució dels seus efectius per sota del que consideraríem un mínim viable.

Amb la contaminació de les aigües i la salinització de les aigües del delta s’impedeix la reproducció dels amfibis i ha implicat la seva desaparició en molts espais. Les espècies d’altres animals exòtics introduïdes a la zona encara tindran més conseqüències. En diferents estudis s’ha constatat la desaparició en un 70% les espècies d’amfibis al Delta.

A l’actualitat la granota verda és abundant al Delta, la reineta és molt escassa igual que el tòtil.

A l’estiu de 2010 el Consorci per a la Protecció dels Espais Naturals del Delta del Llobregat realitza un projecte  de creació de basses d’aigua neta per fomentar on s’han alliberat individus per afavorir la dispersió de les espècies pel territori.

Des del mes de desembre de 2010 Fundació Sigea ha posat en marxa el projecte  de recuperació de hàbitats per amfibis a les valls de l’Espai Agroambiental. Aquest projecte forma part del projecte SARE(Seguimiento de los Anfibios y Reptiles Españoles)  que va néixer amb la necessitat  de comptar amb  sèries temporals que puguin detectar tendències de la població a llarg termini per l’herpetofauna i sota la mateixa filosofia d’altres projectes existents per altres grups de fauna com els programes per les aus SACRE o NOCTUA de la SEO o el programa de papallones diürnes BMS (Butterfly Monitoring scheme) a Catalunya. Actualment hi ha programes de seguiment a llarg termini d’amfibis i rèptils amb voluntariat a Holanda i al Regne Unit (NARRS).

La Asociación Herpetológica Española (AHE), ha preparat la metodologia per a la realització dels censos que de forma col·lectiva permetran, a llarg termini, avaluar les tendències poblacionals d’aquests animals.

La unitat de mostreig és duna quadrícula UTM 10x10 Km amb l’objecte d’unificar la informació existent i uniformar els programes de seguiment o amb d’altres grups taxonòmics. El total de les més de 5600 quadrícules que corresponen, en tot o en part a territori espanyol, són oferides pel seu mostreig.

El mostreig  requereix una gran fidelitat, compromís temporal i experiència de les persones que el realitzin.

Fundació Sigea ha realitzat la primera fase del projecte a l’Espai Agroambiental. Allà s’ha augmentat la profunditat de les valls que rodegen la finca i s’han netejat de canya. També s’han creat dues basses impermeabilitzades en mig de la finca que s’han omplert amb aigua de la pluja. S’ha tret herba mecànicament  en un dels marges de les valls i es manté amb canyís permanent l’altre.  Finalment s ‘han plantat bogues a l’entorn de les basses.

Prats humits, herbassars,  jonqueres al delta... L’aigua de la pluja deixava el paisatge anegat durant temps i amb aigua neta espais per a la reproducció dels amfibis.

Avui la natura al Delta del Llobregat està protegida en molts espais repartits pel territori. Els projectes que les entitats promocionem posen en pràctica la nostra intenció de conservació dels espais naturals i de la vida que contenen.

Passejada en bici i Calçotada a l'Espai Agroambiental Delta del Llobregat

25 de nov. 2011

Activitats escolars al Parc Agrari del Baix Llobregat

"L'Ecosistema Agrari" és el programa pedagògic organitzat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat format per la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Unió de Pagesos i els ajuntaments de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Papiol, Prat de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant vicens dels horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans.



El periode d'aplicació del programa és entre els mesos d'octubre i juny.

Els alumnes a més de visitar la finca de Can Comas i descobrir l'agricultura al Delta del Llobregat i la Vall Baixa poden participar en un concurs de receptes de cuina del Parc Agrari.



A final de curs, a les tres millors receptes se les obsequiarà amb una cistella de producte fresc.

Fundació Sigea realitza conjuntament amb el pagès Josep Pascual monitoritza les activitats del programa. Aquestes estan adreçades als alumnes del cicle superior de l'Educació Primària dels catorze municipis del Par Agrari.

Post Ads (Documentation Required)

Author Info (Documentation Required)